Enric Truñó: “Vam gastar més en infraestructures que en instal·lacions esportives”

El regidor dels Jocs Olímpics recorda com es va transformar la ciutat, no només per acollir la cita esportiva

Truñó destaca l'obertura de Barcelona al mar, la construcció de les rondes i altres decisions estratègiques que van transformar algunes zones de la ciutat.

Enric Truñó era regidor d'Esports des del 1981 i va formar part de l'equip de treball que va idear la candidatura de Barcelona com a seu olímpica: "Primer vam fer un estudi de viabilitat, per saber si el projecte era possible, si estava dimensionat a la realitat de la ciutat, amb quin pressupost podia comptar, quines decisions estratègiques de localitzacions de les gran àrees calia prendre. I després, de la preparació, calia l'execució", recorda.

Per Truñó, els jocs van comportar una sacsejada a la ciutat: "Podíem preveure l'efecte que tindrien les grans accions de transformació que vam plantejar per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i fer que Barcelona estigués més ben connectada i equilibrada interiorment. Vam dividir-ho en quatre àrees olímpiques, perquè l'efecte beneficiós d'aquesta urbanització es distribuís territorialment per tota la ciutat i, sobretot, perquè anés a llocs més pobres, conflictius o endarrerits. En aquell moment al front marítim hi havia un barri obsolet, insalubre, on vivien 149 famílies. Es va transformar en un barri obert al mar que els barcelonins vam poder aprofitar".

Una altra de les decisions clau que va prendre el govern de Pasqual Maragall va ser construir les rondes. L'exregidor recorda que "les rondes estaven previstes des d'un pla comarcal dels anys 50, però ningú no s'atrevia a fer-les. Nosaltres vam plantejar dos grans objectius: vertebrar l'àrea metropolitana i treure trànsit pesant dels carrers del centre de Barcelona. Vam disminuir un 18 % el trànsit general. Vam gastar quatre vegades més en infraestructures que en instal·lacions estrictament esportives".

Pel que fa als equipaments esportius, Truñó sosté que se n'ha tret rendiment: "Vam concebre el Palau Sant Jordi com un espai multiusos; la prova d'això és que només té tres costats de seients fixos, com una u. Per tant, queda clar que la intenció és que allà pugui haver-hi un escenari del que sigui. El Sant Jordi ha tingut tant èxit o més que altres palaus d'altres capitals europees. Si tingués un equip resident, fix, això dificultaria que s'hi poguessin fer altres esdeveniments".

Truñó assegura que el fet que Barcelona acollís uns jocs olímpics ha fet que els ciutadans apreciïn més l'esport i en practiquin més. Afirma que és la tercera ciutat del món en nombre d'abonats a instal·lacions esportives.

Escolteu l'entrevista sencera aquí: