Els Mossos investiguen sis casos de Balena Blava a Catalunya

L’Administració demana evitar fer alarmisme sobre una pràctica macabra amb molts clarobscurs

Molts l'anomenen el joc de la Balena Blava, tot i que de joc en té poc. Una llista de 50 proves macabres, la majoria autolesions, que s'han de seguir durant 50 dies. L'última prova és el suïcidi. La llista ha corregut com l'escuma a internet i no és difícil trobar-la. Els Mossos d'Esquadra estan investigant la pràctica de la Balena Blava arran de la detecció de sis menors a Catalunya que estaven duent-la a terme. El cos vol esbrinar on han accedit al contingut i si hi ha un administrador al darrere. En cas que fos així, recorden, estaria incorrent en un delicte d'inducció al suïcidi.

Hi ha moltes ombres, però, sobre aquesta pràctica. En els casos detectats a Catalunya no ha transcendit fins a quina fase del mal anomenat joc havien arribat i si estaven disposats a avançar fins al final. Tampoc si han contactat amb algun instructor que els guiés en el macabre repte.

De fet, Segons el Centre de Seguretat a Internet per a Menors d'Espanya, que depèn de l'Estat, cal anar amb cura amb les informacions que es difonen sobre la Balena Blava. En un comunicat expliquen que no hi ha cap evidència que s'hagi produït cap suïcidi seguint aquesta pràctica i que la mateixa repercussió mediàtica del fenomen pot acabar provocant-ne la propagació. La Generalitat també ha demanat evitar alarmisme.

En la mateixa línia, alguns experts assenyalen la perillositat que certs continguts esdevinguin virals. "La xarxa fa que quan un d'aquests continguts apareix hi hagi una difusió molt ràpida", explica Joaquim Puntí, psicòleg clínic infantil i juvenil del Parc Taulí. Per això recomana que hi hagi supervisió parental per evitar que els menors accedeixin a continguts que els indueixin a autolesionar-se. "Els pares tenen l'obligació de vetllar què fan els seus fills a internet, preguntar-los quins xats utilitzen i quines webs visiten", assegura Puntí.