“Els grallers hem de picar molta pedra abans de sortir a plaça”

La tertúlia del ‘Fem castells’ analitza el paper dels músics en les colles castelleres de la ciutat

Assaig, tècnica, repertori, bona entesa, suport de la junta... Tots aquests elements són necessaris perquè les colles castelleres disposin d'un bon equip de gralles i tabals. La tertúlia castellera posa el focus en el músics, sense els quals no serien possibles els castells tal com els coneixem. Lluís Alsius (CVG), Cormac Hally (borinots), Maria López (CdBCN) i Marc Delgado radiografien els equips de músics de les colles barcelonines.


"La gralla és molt fàcil de tocar" és un dels tòpics que molts hem sentit. Té una corba d'aprenentatge relativament ràpida, però fer-la sonar bé ja és una altra cosa. "Des que comences a assajar fins que vas a plaça i toques el primer toc de castells, poden passar molts mesos", diu Maria López, sotscap de músics dels Castellers de Barcelona. Jornades d'assaig amb la colla però també hores d'"assaigs a casa molestant els veïns".

Ho corrobora Marc Delgado, graller amb una ampla experiència a les esquenes: "S'ha de picar molta pedra abans de sortir a plaça, mirar la tècnica, com col·loquem la boca", i reclama conscienciar els músics de la qualitat de la interpretació. "Tu ves al País Valencià i mira com toquen les muixerangues: és perfecte. T'adones que aquella gent ja neixen amb l'instrument sota el braç. Hem d'aplicar la consciència de si ens hi fiquem, siguem conscients d'on ens fiquem."

Lluís Alsius és un dels grallers històrics dels Castellers de la Vila de Gràcia. "Quan neix una colla, de la mateixa manera que neix, també es forma el grup de músics", explica. Els de la vila assagen tres dies a la setmana i cada dilluns compten amb un professor extern. A la seva colla aquesta temporada han entrat sis grallers nous. "Ens preocupem que vagin progressant, i donar-los la camisa aviat." A més els blaus han format una colla de nens que comencen amb el tabal. Defensa que és important que les colles facin una escola de música castellera i la rellevància que la junta estigui en sintonia.

Cormac Hally és graller dels Castellers de Sants i fa notar la dificultat d'arrossegar més grallers a principi de temporada. El repte és ajuntar gent molt diferent i aconseguir que entre tots ells es forgi un vincle: "Que tots estiguin motivats, és un puzle que cal encaixar." Sobre la interpretació d'altres peces al final del repertori tradicional, Hally explica que la "polca d'Ours" és una de les primeres cançons que s'aprenen, "i que per això sona com sona". Considera que el final de l'actuació no és el lloc més indicat per interpretar-la, tot i que a Sants van decidir no incloure-la en el seu repertori. "No la toquem, la colla ho sap de sobres." Els músics dels Castellers de Barcelona també es mostren reticents amb aquest tema: "Sempre hi ha algun nen -i algun adult també- que ens la demana."  Delgado és categòric: "No la suporto."

Maria López reivindica el paper dels tabalers: "Si els grallers som els oblidats de la colla, ells, encara pitjor. A veure com encares una diada sense tabal...", i posa en relleu el suport d'una junta que es preocupi pels músics. "Si no fos per això, algú només se'n recordaria quan ja fos a plaça", una afirmació amb la qual tots coincideixen.