En Comú Podem ha arrasat en 63 barris de la ciutat i ha pintat de violeta no només els antics dominis socialistes sinó 17 més dels que havia obtingut el PSC el 2011. La formació liderada per Domènech s’ha situat en segon lloc en tres més: a la Dreta i també l’Antiga Esquerra de l’Eixample molt a prop de Democràcia i Llibertat, i trepitjant els talons al PSC a Ciutat Meridiana, l’únic barri que mantenen els socialistes a la capital catalana.

Tot i situar-se com a segona força a Barcelona, Esquerra Republicana no ha obtingut la victòria en cap barri. Sí que ha aconseguit, però, una segona plaça en 28 barris: la majoria dels districtes de Sants-Montjuïc, Sant Martí, Horta-Guinardó i també a Gràcia, on amb un 23,7 % obté el màxim suport a la Vila de Gràcia. Aquests resultats són un senyal clar que l’independentisme ha guanyat suports respecte a fa quatre anys, quan ERC era la cinquena força a la ciutat, i que Barcelona ha girat uns graus més cap a l’esquerra.

Democràcia i Llibertat es manté victoriosa en vuit dels 27 barris que havia guanyat Convergència i Unió en els comicis de 2011. Són cinc al districte de Sarrià – Sant Gervasi (Sarrià, Putxet i el Farró, les Tres Torres, Sant Gervasi – la Bonanova, Sant Gervasi-Galvany) i dos a l’Eixample (la Dreta i l’Antiga Esquerra de l’Eixample) a més de les Corts. Tot i la davallada, també aconsegueix un segon lloc en vuit barris més.

La socialista Carme Chacón ha obtingut el primer lloc només a Ciutat Meridiana, amb un 30,3 % dels suports. És una caiguda excepcional respecte als resultats de fa quatre anys, quan el PSC havia estat primera força en 46 barris de la ciutat. Tot i aquesta desacceleració, el partit que havia liderat el cinturó roig continua recollint vots dels seus feus tradicionals i se situa com a segona força en 28 barris: tots els del districte de Nou Barris, quatre de Sant Andreu, quatre de Sant Martí, tres d’Horta-Guinardó, dos de Sants-Montjuïc i dos més de Ciutat Vella.

Ciutadans no ha aconseguit cap primera plaça però és segona força en tres barris: a Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, a Sarrià i també a Sant Gervasi – la Bonanova, on ha aconseguit un 21,2 % i s’ha situat molt a prop del 23,6 % obtingut per Democràcia i Llibertat.

Pel que fa al Partit Popular, s’ha coronat primera força al barri de Pedralbes i en segon lloc a les Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany, Montbau i la Vall d’Hebron.

El barri on hi ha hagut més participació és la Vila Olímpica del Poblenou, amb un 81,1 %, i per contra, Torre Baró ha registrat només un 54,9  %.

2015: tres comicis, tres colors

Els barris s’han pintat de colors força diversos en els tres comicis electorals que s’han celebrat aquest any i el mapa que sorgeix del 20-D manté més semblances amb els resultats de les eleccions municipals que amb els de les autonòmiques.

 

Si es comparen els mapes del 25-M i el 20-D, en només set mesos els 54 barris que havia seduït Ada Colau el 25-M han augmentat fins a 63 amb la formació d’En Comú Podem. L’ascensió s’ha assolit en detriment de Democràcia i Llibertat, que a les municipals en va coronar 19 presentant-se com a Convergència i Unió, i ara ha baixat a vuit, menys de la meitat. El mapa dibuixa com l’antic territori blau de CiU s’encongeix i perd Gràcia i zones de l’Eixample, les Corts i Sants-Montjuïc.

L’anàlisi canvia sensiblement si la comparativa es fa amb el mapa de resultats del 27-S, uns comicis en què els electors van votar pensant en clau de referèndum. La primera evidència entre les eleccions catalanes i les generals és que el color independentista es dissol i guanyen més força les esquerres. L’altre element destacat és la desaparició de Ciutadans, que als comicis del setembre va guanyar en 15 barris i aquest 20-D no ha aconseguit cap pòdium.