El Govern aprova la reforma que permet la liberalització dels estibadors

El Consell de Ministres ha validat el decret que estableix un període de tres anys perquè desapareguin les societats de gestió de treballadors portuaris

Després de posposar-ho una setmana, finalment l'Estat ha aprovat la reforma sense tenir el consens dels estibadors. Per això han convocat nou dies de vagues parcials als ports del país a partir del proper 6 de març. Amb les aturades, els sindicats pretenen influir en el tràmit que ha de passar el decret al Congrés dels Diputats, que l'ha de convalidar. La mesura s'ajusta a la sentència de la Unió Europea que exigeix a Espanya que liberalitzi la contractació dels treballadors. Si els canvis no es fan, Brussel·les podria multar l'Estat amb 134.000 euros diaris, a banda dels 21 milions que ja ha de pagar per haver mantingut el sistema actual.

Si les empreses estibadores necessiten mà d'obra, estan obligades a recórrer a les SAGEP, les societats anònimes de gestió de treballadors portuaris. Estibarna n'és una i posa els estibadors a disposició de les companyies a la ciutat, que no tenen plantilla pròpia. Si el Congrés convalida la reforma, aquest sistema podria tenir els dies comptats. Segons Albert Gil, membre del comitè d'empresa dels estibadors de Barcelona, aquest decret converteix la tasca de l'estibador portuari en "una feina que pot fer qualsevol".

El reial decret llei estableix un període transitori de tres anys perquè desapareguin les SAGEP. Durant el primer any, les empreses portuàries continuaran contractant el 75 % dels treballadors d'aquestes societats, el 50 % el segon i el 25 % el tercer. Després el sector de l'estiba ja quedarà totalment liberalitzat, tal com exigeix la Comissió Europea. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, assegura que el document "atorga la màxima flexibilització possible a favor dels treballadors, tenint en compte els límits comunitaris que els han marcat".

Tot i que la patronal i els sindicats tenen reunions previstes de cara a la setmana vinent, els treballadors mantenen la convocatòria de vaga. L'esperança, però, és no arribar a aquest extrem. Així ho assenyala Gil, que espera que "els partits polítics no donin suport al decret" al Congrés dels Diputats. De la Serna ha assegurat que disposa d'una alternativa de serveis mínims si la vaga es fa efectiva, però que, si es du a terme, les pèrdues econòmiques serien de 50.000 milions d'euros diaris.