El disseny i la gastronomia, dues disciplines juntes des de sempre

El Museu del Disseny presenta “Tapas”, una mostra que explora les bondats que la creativitat ha aportat al món de l’alimentació

Teniu a casa un setrill que no taqui les tovalles en servir l'oli? En aquesta exposició, n'hi ha. "Tapas. Spanish design for food" és el títol complet d'aquesta mostra que arriba a Barcelona després de l'èxit de visites que ha tingut a altres ciutats, com Tòquio o Miami. Pretén ensenyar que l'art aplicat a la cuina i als aliments existeix des que els humans mengem, és dir, des de sempre. La mostra inclou objectes quotidians però també articles més sofisticats dissenyats en els últims 25 anys.

Segons Juli Capella, comissari de l'exposició, es vol trencar amb la idea que el disseny "és molt costós, d'autor, que és per a sibarites". Capella assegura que això no és cert, i ho demostra assenyalant tot allò que conté la mostra. "Fem servir objectes que no han nascut sols, algú els ha pensat i produït; des d'un tovalló molt humil fins a la més sofisticada màquina d'esferificació. Tot ha estat dissenyat i ens fa la vida més còmode", explica.

Però no tot es redueix als utensilis que utilitzem per cuinar. L'art també es pot aplicar al propi menjar: per crear l'oliva farcida, un industrial alcoià va pensar primer com seria el producte i després ja va inventar un aparell per desossar-la més fàcilment. El comissari creu que aquesta exposició marca l'inici d'una nova època, en la qual es dona la mateixa importància a l'aliment i al seu envàs o suport per consumir-lo. "A partir d'ara, el propi xef pensa en quin és el seu producte, quin és el seu plat, però també en quin és el seu contenidor. Això ha arribat per quedar-se. Per què? Perquè ara cada restaurant vol tenir els seus estris igual que ha triat la seva decoració i el seu mobiliari", assenyala Capella.

Les 250 peces que conté la mostra estaran acompanyades d'activitats i debats amb xefs de renom, com Ferran Adrià o Jordi Roca, i dissenyadors coneguts internacionalment com Javier Bonet o Martí Guixé.