El Congrés tomba la reforma dels estibadors del govern de Rajoy

Els sindicats han desconvocat la vaga que tenien previst començar aquest divendres

Cap grup, excepte el PNB, no ha donat suport al decret llei plantejat pel Govern, que no sorgia tampoc de cap acord entre patronal i sindicats. L'oposició ha instat l'executiu a seguir negociant, mentre que el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha alertat de les sancions que pot imposar Brussel·les si Espanya no s'adapta a la normativa comunitària. Si aquest sector no es liberalitza abans del 24 de març, l'Estat podria haver de pagar una multa de 134.000 euros diaris. Els treballadors, per la seva banda, han desconvocat la vaga que tenien previst començar aquest divendres. Les picabaralles d'estibadors, patronal i Govern no són noves.

El conflicte dels estibadors, una pedra a la sabata que persisteix després de dos segles

Segons els experts consultats per betevé, es tracta d'un conflicte que fa més de 200 anys que es reprodueix. Fins ara, el sector de l'estiba s'havia estabilitzat gràcies, en gran part, a la creació l'any 1986 de les SAGEP, les societats que posen els treballadors a disposició de les empreses portuàries. Això va permetre garantir unes bones condicions laborals als estibadors. La sentència de la UE, però, ha posat en qüestió aquest model: l'executiu de Rajoy està obligat a liberalitzar la contractació dels estibadors i adequar-la a la resta de ports europeus si vol estalviar-se multes milionàries.

La lliure contractació suposaria, entre altres factors, suprimir les SAGEP, les societats que treballen amb les empreses del port i que, a més, gestionen els torns de treball per repartir les tasques de forma equitativa. Fins avui, aquestes entitats han servit per combatre la inestabilitat laboral del sector -l'estibador depèn dels vaixells que arriben i salpen del port- i garantir un salari mínim i unes bones condicions laborals als treballadors.

Les SAGEP i altres mesures preses anys enrere també van aconseguir professionalitzar la tasca de l'estibador i calmar, així, la lluita sindical, intensa durant molt de temps. Segons Jordi Ibarz, professor d'història de la UB, l'ofici té un alt grau de perillositat i "mereix una formació i qualificació específiques". Aquest model de contractació laboral, però, va presentar un inconvenient des dels inicis: l'estiba es va convertir en un monopoli poc accessible, ja que tot aquell que volgués treballar al port havia de pertànyer a una d'aquestes societats. Així ho afirma Ibarz; reconeix que molts treballadors "són part de famílies d'estibadors".

Des del desembre del 2014, però, sembla que aquest model podria canviar. El Govern ha de complir amb la sentència de la Unió Europea que l'obliga a liberalitzar el sector. Jaime Rodrigo de Larracea, professor de dret nàutic de la UPC, assegura que "és evident que el sistema s'ha de modificar, no pot ser tan exclusivista. Però es podria haver fet d'una forma encara més pausada i progressiva per salvaguardar la qualificació professional i els drets dels treballadors". A més, sospita que darrere la reforma s'hi amaguen interessos empresarials.

Com desapareixeran les SAGEP?

Si el Parlament convalida el reial decret llei, el Govern preveu un període transitori de tres anys perquè desapareguin aquestes societats. Durant el primer, les empreses dels ports estaran obligades que el 75 % dels treballadors que contractin provinguin de les SAGEP. El segon, el percentatge es reduirà al 50 %. I el tercer any, al 25 %. La idea és, doncs, que la lliure contractació no arribi d'un dia per l'altre.