Edificis sobre sorra de platja al Poblenou

El moviment de la línia de la costa i la influència del riu Besòs defineixen el subsol de la zona

Tan sols cal rascar una mica sota terra per trobar la prova que, fa vuit segles, el mar arribava aproximadament al carrer de Llull, a tocar de l'edifici on dimecres es va produir un desfalcament. A partir dels quatre metres de profunditat, el subsol està compost de sorra com la que podríem trobar a qualsevol platja de Barcelona. Amb les tècniques actuals, però, això no impedeix poder-hi edificar.

Els primers quatre metres de profunditat del subsol són grava, terra i totxanes fruit de l'aportació dels humans, que van modificar la zona primer per fer-hi conreus i després per edificar-hi. Just quan acaba aquesta secció és on hi ha el nivell del mar. Els 20 metres següents són plens d'aigua i sorra de platja i més al fons hi ha graves i sorra del riu Besòs.

Poblenou

"En totes aquestes sorres, entre els seus grans hi ha aigua de mar", explica Albert Ventayol, professor de geologia de la UB, que afegeix que el tipus de sorra que hi ha al subsol és similar, per exemple, "a la de la platja de la Mar Bella".

Tot plegat, però, no impedeix poder edificar amb les tècniques actuals. "El que primer es fa és construir unes pantalles perimetrals de formigó per tal que quan es facin els soterranis les terres no es desplacin cap a les excavacions", afegeix Ventayol.

Uns murs que en el cas de les obres de l'hotel de davant de les finques desallotjades ja feia mesos que s'havien col·locat i que en els darrers dies s'estaven acabant d'ancorar. Ara els tècnics hauran de determinar si aquests treballs són el desencadenant del desfalcament de l'edifici afectat del carrer de Llull.