Accedir a un habitatge en propietat està lluny de les possibilitats de cada vegada més llars, fins i tot si s’opta per desplaçar-se a qualsevol altra localitat metropolitana. Ho diu el darrer informe d’habitatge de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. Amb dades del 2018, conclou que viure de lloguer ja no és una opció residencial per a llars que prioritzin l’opció de no comprar sinó que “s’està convertint en l’única opció d’accés”.
Una llar amb ingressos de 2,5 salari mínim interprofessional (SMI), que equival a uns 2.146 € nets al mes, hauria de destinar el 42, 9 % de les remuneracions a pagar la quota anual de la hipoteca de preu mitjà de segona mà a l’àrea metropolitana de Barcelona (valorat en 261.260 €). I això si prèviament disposés d’uns estalvis de 83.603 € corresponents a l’entrada, impostos i taxes. De fet, el llindar d’ingressos per accedir a aquesta tipologia d’habitatge també s’allunya de les llars que ingressen 3,5 l’SMI (3.005 € nets al mes). Aquestes llars haurien de destinar-ne un 30, 7 % per pagar la quota hipotecària.
Les dificultats per accedir a un habitatge de lloguer
En el cas de les llars amb ingressos de 2,5 l’SMI, si estiguessin disposades a canviar de lloc de residència, tan sols podrien anar a 12 dels 33 municipis metropolitans i, si es volguessin quedar a Barcelona, només podrien optar al districte de Nou Barris. Tenint en compte aquestes dificultats per accedir a un pis de propietat, fins i tot desplaçant-se en el territori metropolità, el lloguer s’està convertint en l’única opció d’accés. Una opció no exempta tampoc de dificultats econòmiques per a les llars amb recursos més limitats.
Una llar amb unes remuneracions de 2.146 € al mes hauria de destinar-ne un 41, 2 % per pagar el lloguer mitjà de l’àrea metropolitana de Barcelona i li quedarien només 1.262 € per fer front a la resta de despeses. Si volgués destinar-hi menys del 30 % dels ingressos, que és el llindar que es considera òptim per poder fer front a la resta de despeses, només podria trobar un pis de lloguer en cinc dels 36 municipis de l’àrea metropolitana i no podria viure en cap dels districtes barcelonins.
En el cas de llars amb ingressos equivalents a 3,5 vegades l’SMI, hi haurien de destinar el 29,4 % de les assignacions i podrien accedir a un pis en quatre dels 10 districtes i a 30 dels 36 municipis de l’àrea metropolitana. De fet, l’informe assenyala que quatre de cada 10 residents a l’àrea metropolitana que viuen de lloguer han de destinar el 43,5 % dels ingressos per pagar l’habitatge, la qual cosa els condiciona els projectes vitals.
La diferència entre la renda disponible i el preu mitjà de l’habitatge s’eixampla
La separació entre la renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant i els preus mitjans de l’habitatge s’ha eixamplat molt en els darrers 18 anys. Mentre que la RFDB ha crescut un 63, 4 %, el preu mitjà del lloguer ho ha fet un 127, 7 %, dues vegades més; el de compravenda de segona mà, un 144, 7 %, i el d’obra nova, un 147, 7 %. Una conseqüència directa d’aquesta distància és el percentatge creixent de llars que han de destinar més del 40 % dels ingressos al pagament de l’habitatge. En el cas de la població que viu de lloguer el percentatge de llars amb sobrecàrrega de despeses arriba al 37, 3 %. La xifra és molt similar a la resta de l’àrea metropolitana.
“S’ha de fer una tasca més de pedagogia que de mesures sancionadores”
La presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Carme Trilla, ha explicat en una entrevista al programa ‘bàsics’, de betevé, que cal fer “una feina més de pedagogia” amb els propietaris d’habitatges de Barcelona que “no pas de mesures sancionadores”.
Trilla ha destacat que a la ciutat, dels 750.000 pisos que hi ha, més de 600.000 són propietaris individuals. Per tant, segons la presidenta de l’observatori, cal “trobar mecanismes de convenciment” per tal que abaixin el preu del lloguer.
