captcha

d’on venim?

La història de betevé comença l’any 1984, com a televisió de districte. A partir de 1989, s’inicien les emissions conjuntes de les 10 televisions de districte que composen la Coordinadora Barcelona Comunicació (CBC), i el 1993 es signa el primer conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la CBC per desenvolupar la televisió local a Barcelona. A partir d’aleshores, l’Ajuntament assumeix la gestió del servei públic de televisió local a través de l’empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB SA Spm), mantenint la col·laboració amb la Coordinadora.

1994

Inici de les emissions

BTV va iniciar les seves emissions el 3 de novembre de 1994 des dels estudis ubicats a la Via Laietana de Barcelona. Va néixer amb la voluntat de ser una televisió de proximitat, pensada per als barcelonins, amb una programació de qualitat i amb especial interès per la cultura i la participació ciutadana.

La informació local era la columna vertebral de la cadena i BTV va inaugurar la programació amb un informatiu de mitja hora conduït pels periodistes Enric Calpena, Josep Vilar i Isabel Gaset, que s’emetia a les 20 h, a les 21.30h i a mitjanit. Barcelona Notícies s’emetia en diverses franges de programació i oferia informació sobre la ciutat amb algunes peces que provenien de les televisions de districtes. La programació informativa es va completar ben aviat amb un debat setmanal i una entrevista realitzada pel periodista Joan Barril.

1997

L’ull de BTV

El setembre de 1997 BTV va adoptar com a imatge corporativa de la cadena un ull, sota la direcció de Manel Huerga (després el substituirà Albert Broggi). Es feien peces curtes d’uns cinc minuts de durada que es repetien al llarg del dia en un magazín de nou format, el qual va atorgar a la televisió l’entitat que la feia ser reconeguda per l’audiència. Tot això sense deixar de banda la informació ciutadana i cultural, que s’oferia mitjançant butlletins horaris, una agenda d’actualitat cultural i un informatiu que donava pas a un programa que profunditzava un tema diferent cada dia, La Nit.

Els canvis en la programació de la cadena van coincidir amb l’aparició al mercat del format MiniDV, que oferia una qualitat millor a un cost relativament baix. L’aposta per la qualitat, la cultura alternativa, la proximitat i la participació van fer de l’emissora un referent de les televisions locals, reconegut per la crítica per la innovació en els formats. BTV va ser, per exemple, una de les primeres televisions que va emetre un xat en directe, moderat per un periodista de la cadena, en el qual podien participar els telespectadors. L’emissora també va donar un nou sentit a la participació ciutadana amb el Videomaton, un programa que mostrava una selecció del minut de fama que aconseguien totes les persones que introduïen una moneda de 100 pessetes a les màquines instal·lades a diversos llocs de la ciutat. La carta d’ajust, en la qual participava El Tricicle, sovint reproduïa un aquari amb peixos i es va convertir en un tret distintiu de la cadena.

2001

Més continguts

A partir del 2001 BTV va tornar a donar un pas endavant en l’aposta per la qualitat amb la producció de més programes propis centrats en el debat, aquest cop sota la batuta de Joan Tapia. Els temes ciutadans, la política, la literatura, la ciència i l’esport van convertir-se en els eixos centrals d’una graella en la qual es van introduir algunes cares populars. Ciutat Oberta (Glòria Serra), TeleMonegal (Ferran Monegal), Saló de Lectura (Emilio Manzano), El temps del Picó (Alfred Rodríguez Picó) o el programa de ciència Einstein a la platja (Lluís Reales) fan palesa l’aposta de la cadena per la modernitat i la reflexió en horari de màxima audiència (prime time). També cal destacar l’estrena, el 3 de febrer de 2003, de l’informatiu Infonit, que llavors es feia conjuntament entre BTV i la Xarxa de Televisions Locals (XTVL).

Aquesta etapa va representar la combinació de dos models de televisió diferents: el creat en l’etapa anterior, d’una televisió que s’adreçava a un públic alternatiu (“per als que no miren la televisió”), i la d’un model més convencional, amb un reforç dels continguts.

2004

Un pas endavant

L’any 2004 BTV va començar una nova etapa amb l’emissió de 24 hores al dia de programació i el trasllat, el setembre del 2005, a una nova seu situada al cor del barri tecnològic de Barcelona, el 22@. Aquest trasllat va significar la culminació del procés de digitalització de BTV, iniciat l’any 2003. La nova infraestructura va permetre fer un important pas endavant en la producció i la realització de projectes més ambiciosos i van augmentar les possibilitats tecnològiques.

En aquesta etapa Ricard Domingo era el director de BTV i es van estrenar programes com el magazín informatiu matinal diari Hola Barcelona (Olga Valencia i Ferran Vergés), el magazín d’entreteniment La Tarda (amb Elisenda Roca i Adam Martín), reportatges i documentals sobre diferents aspectes de la ciutat com Construint Barcelona i les sèries destinades a la recuperació de la memòria històrica, com Barcelona: Ciutadans en temps de guerra, Barcelona sota el franquisme i El somni de Barcelona.

En l’àmbit cultural destacava Qwerty que va prendre el relleu del Saló de Lectura, i programes que permetien la difusió cultural de la ciutat com són o han estat B360º, És.a.BCN, La Cartellera i Èxit. Pel que fa al debat polític i ciutadà, Contrapunt (amb Josep Maria Balcells), que posteriorment va donar pas a Espai Públic (amb Antonio Franco).

També es van mantenir i consolidar els programes capaços de fidelitzar els seus segments d’audiència. Cal destacar Telemonegal (amb Ferran Monegal), per l’èxit inqüestionable que va assolir en una cadena local, El temps del Picó (amb Alfred Rodríguez Picó), o el científic Einstein a la Platja (amb Lluís Reales) o La porteria de Pitu Abril.

L’any 2005 també van començar les emissions de BTV amb la nova TDT, i es va convertir en la primera cadena local en tot l’estat espanyol en emetre en aquesta tecnologia.

La diversificació dels suports on podem veure els continguts de BTV també va ser una de les fites aconseguides en aquesta etapa. Així, a banda de l’emissió de BTV, l’edició digital del Diari de Barcelona i el Canal Metro es van incorporar continguts produïts per BTV. També es va posar en marxa el servei de vídeo a la carta i d’emissió en streaming a través del btv.cat.

2008

Els reptes de la TDT

Aquesta etapa ve marcada per l’aprovació del Reglament d’organització i funcionament de la cadena i el nomenament d’un nou Consell d’Administració. Aquest Consell nomenà el periodista Àngel Casas i Mas nou director de BTV, després de presentar-se a concurs públic. D’altra banda, aquesta etapa també es caracteritza per la transició de la televisió analògica a digital, les noves maneres de consumir televisió a través dels dispositius mòbils i la irrupció de les xarxes socials com a noves formes de comunicar-se i interactuar amb l’espectador.

En els inicis de la seva etapa com a director, Àngel Casas nomenà Xavier Muixí cap d’Informatius i Miquel Terren cap d’Antena i Continguts. Aquest equip es va afegir a la resta de l’equip directiu, que està format pel cap de l’Àrea Tècnica (Jordi Colom), la cap de l’Àrea Econòmica (Carme Ponte) i el cap de Publicitat i Màrqueting (Carlos Alonso de Porres).

En aquesta etapa neix la nova marca BTV Notícies, amb la que s’impulsen més edicions al llarg del dia, i els informatius incrementen presència a la pantalla, amb edicions al matí, migdia i vespre, a més a més d’Infobarris, Les notícies de les 10 i el portal web BTVnotícies.cat.

La promoció dels informatius es complementa amb l’augment de programes de producció pròpia com per exemple el magazín Connexió Barcelona així com d’altres que reflecteixen l’actualitat social i cultural de la ciutat a través de l’oci i la cultura (El pla B, Àrtic), el debat (La Rambla), les entrevistes (Terrícoles), la música (Música Moderna) i fins i tot la cuina (Taula reservada i La vida en dolç). I sempre mantenint la importància que BTV històricament ha donat al cinema, emetent pel·lícules sense interrupcions publicitàries.

El gener de 2014 BTV assoleix un nou repte assumint la gestió de la ràdio municipal de Barcelona, Barcelona FM. El periodista Rafael de Ribot és nomenat cap d’Antena i Continguts de la ràdio municipal.

2015

El nou model transmèdia

Sergi Vicente pren el relleu d’Àngel Casas al capdavant de BTV. El projecte de la nova direcció és la migració del model lineal clàssic de televisió i ràdio a un model transmèdia en què els continguts són els protagonistes i s’adapten als diferents canals/pantalles/suports i als múltiples tipus de consum que es consideren estratègics en cada moment.  En aquesta línia, s’incorpora a BTV una direcció d’estratègia i participació liderada per Rosa Alba Roig.

Segons Vikipèdia, la narrativa transmèdia, narració transmèdia o narrativa transmediàtica -en anglès transmedia storytelling– és un tipus de relat en què la història es desplega a través de múltiples mitjans i plataformes de comunicació, on l’audiència té la possibilita d’assumir un rol actiu durant tot el procés d’expansió.

2017

betevé

betevé és un creador de continguts, una part més de la xarxa/comunitat Barcelona, oberta a la participació amb entitats, barris, associacions, ciutadans, institucions, universitats, etc; i oberta també a la innovació entesa en sentit ampli, no tan sols pel que fa a la incorporació de noves tecnologies, sinó també pel que fa a l’adopció de nous plantejaments que repensin els formats i dinàmiques existents.

Històric de direcció betevé

  • Sergi Vicente, director de BTV des de gener de 2015
  • Àngel Casas, director de BTV de 2008 a 2014
  • Ricard Domingo, director de BTV de 2004 a 2008
  • Joan Tapia, director de BTV de 2001 a 2004
  • Albert Broggi, director de BTV de 1996 a 2001

Do NOT follow this link or you will be banned from the site!