L’ocàs de les galeries comercials

Una quinzena de galeries comercials sobreviuen a Barcelona, la majoria lluny de la seva època d’esplendor

Després de la Guerra Civil i sobretot cap als anys 80, amb la fi de la dictadura, el concepte de galeria comercial va arrelar a la ciutat com una manera d'agrupar en un sol punt comerços i oci. Amb l'esclat de la societat de consum es van fer molt populars però ja fa anys que viuen un clar declivi. La irrupció dels grans centres comercials, veritables ciutats de l'oci, i l'imperi de les grans cadenes de roba les han tocat de mort. Les que sobreviuen, amb excepcions, ho fan com poden i algunes busquen reinventar-se.

Senyorial i sumptuós, el passatge de Bacardí, a tocar de la plaça Reial, va ser una de les primeres galeries comercials de Barcelona. Es va construir a mitjan segle XIX, imitant l'estil de les de París i Londres. "Coincideix a més a més amb la conquesta de la classe burgesa de la mateixa ciutat amb la intenció de separar el que és el carrer on es passeja tothom d'aquests passatges on només van les classes més selectes", explica l'historiador Enric H. March, que ha dut a terme una investigació sobre les galeries comercials a la ciutat.

Cal avançar fins després de la Guerra Civil espanyola per veure les primeres galeries comercials tal com les entenem ara mateix: passadissos subterranis que apleguen botigues i oci en un sol punt. El cas més paradigmàtic va ser el de l'Avinguda de la Llum, sota els carrers de Pelai i de Bergara, que va quedar en un intent de construir una ciutat subterrània, cinema inclòs. La construcció del centre comercial El Triangle va significar-ne la mort.

De fet, la irrupció i popularització dels grans centres comercials on el gran públic va a passar el dia i que apleguen multitud d'ofertes comercials i d'oci fan que les galeries comercials perdin pistonada. Actualment queden només una quinzena de galeries comercials obertes a la ciutat. Els últims anys hi ha hagut un degoteig de tancaments i les que sobreviuen, amb excepcions, aguanten com poden.

A les Galeries Maldà, les més antigues que encara funcionen, lluny queden els seus anys d'esplendor i són majoria els comerços tancats. La impossibilitat d'obrir-hi negocis de restauració, a causa de la moratòria de noves llicències al districte, diuen els responsables, els fa encara més difícil ressuscitar.

Just al davant de les Galeries Maldà, al carrer de la Portaferrissa, la galeria El Mercadillo també ha vist temps millors. El seu responsable, Artur Mijangos, culpa en bona part de la caiguda del negoci la irrupció de les grans cadenes de roba i les dificultats que tenen els dissenyadors i empresaris que volen fer tirades curtes per trobar algú que els cusi les peces. "Abans podies trobar algú que et fes una tirada curta de pocs centenars de peces, ara n'has d'encomanar milers", assegura Mijangos, que dona gràcies a la llicència de bar de què disposa d'haver subsistit tot aquests anys.

 

Lluny del centre de la ciutat, on la pressió de les grans marques de roba és menys forta, trobem algunes de les galeries comercials amb més vida. Les dels Encants Nous, per exemple, tot i haver-hi alguns locals buits, disposen d'una clientela fidel entre el veïnat. "Jo crec que hem superat el pitjor de la crisi i anem a millor", assegura Sara Moratones, propietària d'una botiga de roba a la galeria. "Tenim un entorn privilegiat", assegura.

Altres galeries comercials busquen reinventar-se. Les mítiques Olímpia, a Sant Antoni, estan ocupades ara per negocis relacionats amb la música electrònica. "S'està creant un punt de trobada de gent interessada en la música que ve aquí perquè sap que pot comprar discos o fer contactes amb gent del sector", explica Toni Manejas, un dels botiguers que s'hi han establert.

Recollim en aquest mapa més d'una desena de galeries comercials que a l'Ajuntament li consten que encara estan obertes i algunes més que hem redescobert. També recordem algunes de les que ja han tancat com les Galeries Roma, les galeries comercials Berlín o la Galeria Condal.