La comunitat siriana reclama més implicació de l’Estat per afrontar la crisi humanitària

La comunitat siriana que viu a Barcelona segueix amb indignació la crisi humanitària que es viu a Síria. Els seus familiars, la majoria a l'exili, els envien vídeos i imatges molt dures sobre la situació a l'interior del país i a les fronteres. Des d'aquí creen xarxes de solidaritat i demanen més implicació dels estats per fer-hi front.

En Mouafk Asaad va arribar a Barcelona als anys 80 fugint de la falta de llibertat a Síria. Un cop a Catalunya, com molts sirians en aquella època, va estudiar medicina i, actualment és el cap d'Oftalmologia a l'Hospital de Terrassa. Des que va començar la guerra, rep vídeos amb imatges de ferits que ell respon amb consells mèdics sobre els tractaments que cal seguir.

Procedent de Homs, una de les ciutat més damnificades per la guerra, un dels darrers vídeos que ha rebut en Mouafk és el de casa seva, completament destrossada. Des de Barcelona, denuncia la inacció de la comunitat internacional i recorda que la recepció dels refugiats "és un problema d'Estat". "La gent no ve ni pel sostre ni per un plat de menjar", afirma en Mouafk, que alerta que hi ha moltes persones que arriben amb problemes psicològics i cal  ajudar-los molt en l'adaptació.

El periodista sirià Mohamad Bitari, que va participar activament en els primers actes de la revolució en contra de Bashar al-Assad, fa la mateixa reflexió i estreny un punt més la crítica. Considera que els mitjans de comunicació europeus se centren massa en els refugiats que arriben a Europa quan, de fet, són una xifra molt irrisòria en comparació amb les milions de persones que es troben exiliades als països de l'entorn de Síria.

Un exemple n'és la família d'en Mouafk. Bona part està exiliada i viu, ara, repartida entre Jordània, el Líban, Turquia, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. La mirada d'en Mouafk, però, està posada especialment en el seu nebot. És orfe, té només 15 anys i vol intentar portar-lo cap a Barcelona.

D'entre els milers de refugiats que han aconseguit travessar les fronteres i arribar a Europa hi ha el germà de la Nour Ogly i la seva família. Amb un nen de dos anys i un nadó de només dos mesos han viatjat a través de Turquia, Grècia, Macedònia, Sèrbia, Hongria i Àustria fins arribar a Alemanya. La Nour, que és historiadora procedent de Damasc i viu a Barcelona des de fa sis anys, els va visitar fa unes setmanes i va poder conèixer el recent nascut.

L'Ogly es mostra molt emocionada per l'onada de solidaritat que va rebre dels seus companys catalans. "Ells van arribar sense res" a Alemanay, afirma l'Ogly, i des d'aquí vaig fer una crida als meus amics per recollir roba i estris per a infants. En molt poca estona van aconseguir molt més de tot el que necessitaven.

Amb l'emergència humanitària cada vegada més a prop de Catalunya, alguns activistes demanen implicació de la comunitat siriana. L'activista i professora de Comunicació de la Universitat Carlos III de Madrid, Neila Nachawati, critica que els sirians de l'estat espanyol no han estat a l'altura durant els quatre anys i mig que ha durat la guerra i espera que, ara, "ens posem tots les piles, tota la comunitat que té la capacitat lingüística i de coneixement del context" perquè, segons Nachawati, "farà molta falta". A Barcelona es calcula que arribaran entre 600 i 800 exiliats en les properes setmanes.