Mas: “No va ser una ocurrència, va ser un mandat explícit del Parlament”

Ortega i Rigau asseguren que van confiar-ne l’execució als voluntaris

Mas ha defensat que a partir de la primera suspensió del Tribunal Constitucional, es va decidir canviar de format la consulta perquè no fos l'Administració l'única organitzadora de la votació. S'ha declarat responsable d'haver "ideat el procés participatiu i haver donat les directrius al govern perquè la gent pogués dir-hi la seva". Joana Ortega s'ha atribuït el disseny i la planificació del procés participatiu però ha defensat que l’execució va quedar a mans dels voluntaris. Irene Rigau ha afegit que la Generalitat va posar els instituts a disposició dels voluntaris.

L'expresident ha defensat l'argument que quan el TC va suspendre la primera consulta es va reaccionar transformant-la en un procés participatiu en què l'Administració hi donava suport però el protagonisme era dels voluntaris. També ha argumentat que amb la segona suspensió del Constitucional, després de consultar juristes experts, es va optar per demanar aclariments al tribunal, que no va respondre abans del 9 de novembre. Ha recordat que hi havia elements que eren imparables perquè "ja no estaven a mans de la Generalitat".

Segons Mas, "així com l'Administració  sola hauria pogut dur a terme la consulta inicialment prevista, amb el canvi de format, l'Administració no tenia capacitat per si mateixa de dur a terme el procés participatiu. O s'hi apuntava tanta gent com era necessària per cobrir amb garanties totes les meses o allò no s'hauria pogut dur a terme".

Mas també ha recordat que "sempre es va dir que la consulta inicial o el procés participatiu no tindrien conseqüències legals, que no serien vinculants i, per tant, s'inserien dins la participació ciutadana". Mas ha reiterat diverses vegades que amb la consulta el govern volia donar compliment als mandats del Parlament i alhora canalitzar "un clam popular". Segons l'expresident, el 9-N "no va ser un caprici individual, no va ser una sortida de to, no va ser una ocurrència, va ser conseqüència d'amplis acords parlamentaris".

El president del Tribunal, Jesús María Barrientos, ha interromput en tres ocasions Mas per reclamar-li que no s'excedís amb reflexions a les seves respostes i demanar-li que contestés explícitament alguna de les preguntes. Mas només ha respost les preguntes del seu advocat, Xavier Melero, i s'ha negat a respondre les preguntes de la fiscalia i de l'acusació popular.

Tal com ha fet Artur Mas, tant l’exvicepresidenta del govern català Joana Ortega com l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau només han respost les preguntes dels seus advocats, Rafael Entrena i Jordi Pina, respectivament.

Joana Ortega ha explicat davant del jutge que va rebre l'encàrrec de l'aleshores president de la Generalitat per dissenyar, planificar i organitzar el procés participatiu. Ortega ha defensat que quan el Tribunal Constitucional va emetre una providència demanant que s'aturés el procés, el 4 de novembre del 2014, la feina del departament que encapçalava ja s'havia enllestit i que l'execució quedava a mans dels 42.000 voluntaris que s'hi van inscriure, "no hi havia res a aturar perquè tota l'elaboració estava feta". Ha posat d'exemple que el material encarregat al CIRE ja havia estat entregat i facturat. Sobre les compareixences que fa fer Ortega al palau firal al llarg del 9-N, l'exvicepresidenta ha afirmat que un govern democràtic ha d'informar dels fets rellevants per al país i que així ho va fer i ha conclòs que "no creia que informant cometés un delicte."

Irene Rigau ha detallat que la Generalitat, com a titular dels centres educatius , va posar els instituts a disposició dels voluntaris per acollir el procés participatiu. Ha matisat, també, que no es va emetre cap instrucció escrita als directors. L'exconsellera d'Ensenyament ha assegurat que no va rebre cap requeriment per part del Tribunal Constitucional. Sí que va rebre, ha dit, una petició d'informació per part de la Fiscalia de Catalunya. Primer va rebre un correu electrònic, el 8 de novembre del 2014 a les 20.43 h, i la petició escrita el 12 de novembre.

La primera jornada del judici del 9-N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha començat amb una hora de retard. L'hora prevista d'inici era les nou del matí, però Artur Mas, Joana Ortega i Irena Rigau no han entrat al jutjat a l'edifici fins a les 9.27 h. La fiscalia s'ha mostrat molesta per aquest endarreriment.

Al TSJC, el tribunal s'ha constituït a primera hora. Els tres acusats responen davant Barrientos, que és president del TSJC, i dos magistrats més, Eduardo Rodríguez i Carlos Ramos. Mas, Ortega i Rigau, s'enfronten a una possible condemna d'inhabilitació de fins a 10 anys per exercir un càrrec públic. La fiscalia els acusa de prevaricació i desobediència greu al Tribunal Constitucional.