Com era la Model per dins? Un recorregut per la presó

Assenyalem sobre el mapa els espais més representatius del centre penitenciari

El recinte de la presó Model fa 27.000 metres quadrats. És una extensió enorme i desconeguda per la majoria de la població, excepte pels presos que hi han passat i pels funcionaris que hi han treballat. Aquests dies propers al tancament del centre s'hi ha facilitat l'accés a les càmeres de premsa i se n'ha pogut gravar l'interior, des del pati d'entrada fins a les galeries, els patis i les austeres cel·les.

L'accés a l'enorme recinte de la Model, d'uns 27.000 metres quadrats, es duia a terme per la portalada del carrer d'Entença. Abans d'arribar al panòptic central calia travessar els tres cancells de porta doble.

El panòptic es troba al bell mig de la Model. La sala circular contenia la torre de vigilància amb el control de càmeres i era des d'on es feia sonar, per exemple, la sirena que cridava els reclusos al recompte. També hi havia l'accés a les galeries.  Els últims temps, la 1a i la 2a han estat per als presos amb bona conducta i tasques dins la presó; la 3a, per als reclusos reincidents amb bona conducta; la 4a, també per a reincidents, però amb comportaments complexos; la 5a, per als interns recentment ingressats, i la 6a, per als de primer grau, els considerats més perillosos.

Però com era una galeria? Tres pisos de cel·les una darrere l'altra. Totes sumades feien un total de 490. I, a l'interior de cadascuna, ben poca cosa. De fet, eren molt petites, ja que quan es van construir es van fer perquè hi hagués un sol pres. Els últims dies hi havia tot just una llitera, una tauleta, una tassa de vàter, una pica i unes prestatgeries. A la paret del fons, una finestra amb barrots. En temps de màxima massificació de la presó hi havia arribat a haver 12 presos a cada cel·la.

A cada galeria hi havia un pati d'accés lliure. A més a més, hi havia el pati d'esports, més gran, que disposava d'horaris i on hi havia una pista de futbol i bàsquet i una altra de voleibol.

La presó tenia altres indrets d'importància per als reclusos. L'economat els permetia adquirir productes de primera necessitat a canvi dels diners propis de la presó. També hi havia una zona de tallers on podien desenvolupaven la seva creativitat i diverses sales de biblioteca. Algunes galeries disposaven de menjadors, on feien els àpats, i gimnasos per fer exercici. També hi havia espais per comunicar-se amb no reclusos, com els locutoris, on podien trobar-se amb els seus advocats o les sales de vis-a-vis per veure's amb els familiars.