Colau amenaça de portar els desnonaments al despatx de Foment

El 2017, la unitat municipal contra els desnonaments va atendre 2.351 famílies i en 218 casos es van poder quedar al mateix pis

L'alcaldessa, Ada Colau, ha amenaçat de portar "els milers de casos de desnonaments" al despatx del ministre de Foment, Íñigo de la Serna, responsable de les polítiques d'habitatge si el Govern espanyol "persisteix en l'estratègia" de facilitar-los. Colau ha denunciat que el Congrés dels Diputats abordi una llei impulsada pel PP, Cs i el PDeCAT per "accelerar els desnonaments sense distingir entre famílies vulnerables, petits o grans propietaris". Per l'alcaldessa, el ministre està "allunyat de la realitat".

"És molt fàcil anar legislant a favor del desnonament i que després totes les conseqüències les haguem de gestionar els ajuntaments, que som els que menys competències i menys recursos tenim", ha exclamat Ada Colau. L'alcaldessa ha assegurat que l'Ajuntament està fent "el màxim esforç" per combatre els desnonaments mentre que l'estat "fa passos enrere i posa facilitats als especuladors" per generar una nova bombolla immobiliària.

Colau ha denunciat que l'Estat ha reduït en un 77 % el pressupost en habitatge i ha reclamat passar dels 467 milions d'euros anuals que s'hi destinen a tot Espanya a 2.000. L'alcaldessa ha criticat també la Generalitat, perquè segons ha dit, no fa l'esforç que li pertoca en matèria d'habitatge. Colau ha explicat que l'Ajuntament aporta el 77 % dels recursos mentre que en el consorci compartit amb la Generalitat té el 60 % de participació. El gerent d'Habitatge, Javier Burón, ha dit que la Generalitat s'ha compromès a augmentar l'aportació.

Un 16 % de les famílies amb desnonament es queden al pis

L'Ajuntament ha fet balanç de l'actuació en el 2017 de la Unitat contra l'Exclusió Residencial (UCER). Es van atendre 2.351 famílies, un 50 % més que en el 2016 (1.574). De tots els casos, se n'han pogut resoldre ja 1.362 amb la intervenció municipal. En el 58 %, les famílies se n'han sortit gràcies a ajudes municipals, que els ha permès llogar un altre pis a Barcelona o fora de la ciutat o bé anar a casa de parents. En el 42 % restant, l'Ajuntament els ha ofert un pis municipal.

Sempre que es pot, s'intenta que les famílies puguin quedar-se al mateix pis. En el 2017 es va aconseguir en 218 famílies, un 16 % de tots els casos atesos. "Pot semblar poc, però són casos negociats profundament", ha dit el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, que ha posat de relleu que es trobi una solució quan s'havia iniciat un desnonament. En la majoria d'aquests casos, els pisos són de petits propietaris.

Els desnonaments cauen un 22 % en quatre anys

Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els desnonaments s'han reduït un 22 % en el període 2014-2017. En el 2017 hi va haver 2.519 practicats, que inclouen habitatges, locals i oficines. L'Ajuntament relaciona la davallada amb l'atenció a famílies afectades, que assegura que ha pujat un 245 %. El 85 % dels desnonaments estan relacionats amb les dificultats per pagar el lloguer.