Els Pérez de Rozas són una nissaga de reporters gràfics que han retratat la història i la vida quotidiana de Barcelona, durant la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme.
Carlos Pérez de Rozas Masdeu ( 1893-1954 )
És el fundador d’una de la nissaga de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant la major part del segle xx. Va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona de documentar gràficament la remodelació de la muntanya de Montjuïc durant les obres que havien de culminar amb l’Exposició Internacional de 1929. Després de més de quaranta anys de fotoperiodisme, va morir mentre cobria l’arribada del vaixell Semiramis el 2 d’abril de 1954.
Durant la Segona República, amb la incorporació dels seus fills Pepe Luis i Carlos —pare dels Pérez de Rozas actuals—, el fotoperiodisme es va convertir en el negoci familiar firmant les fotografies amb el segell «Pérez de Rozas».
Carlos Pérez de Rozas, desaparegut l’agost de 2019 assegurava que els fotoperiodistes sempre treballaven amb la càmera alemanya Laica i mai no signaven.
Sempre signades amb el cognom, mai no sabies qui era l’autor de la fotografia, només ho sabien ells.
A partir de 1932, la firma Pérez de Rozas va quedar vinculada a la Crònica Gràfica, la iniciativa institucional de crear un arxiu fotogràfic, l’embrió del que després seria l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
800.000 negatius
Des de l’arxiu, situat a la plaça de Pons i Clerch, els Pérez de Rozas mostren com es conserven els 800.000 negatius fets en el període de principis dels anys 20 fins als Jocs Olímpics.
El lema de la família és: La vida és en color però les fotos han de ser en blanc i negre.
Els germans Emilio i Carlos Pérez de Rozas asseguraven que la nissaga acabarà amb ells dos perquè cap dels seus fills comparteix la passió per a la fotografia.
