Amb presses però amb precisió olímpica, es va construir el barri que acolliria els milers d’esportistes que es van concentrar a Barcelona l’estiu del 1992.
L’any 1986, Barcelona va ser escollida com a seu per organitzar els Jocs Olímpics del 92. Fins a aquell moment, el barri d’Icària era un terreny desèrtic i molt degradat, amb un munt de fàbriques buides i sense valor, on escassament vivien 150 persones. En aquest territori es va aixecar la Vila Olímpica: més de 2.000 nous habitatges, instal·lacions i molt d’art públic al carrer.
Els arquitectes de la Vila Olímpica
La construcció de la Vila Olímpica va ser fruit de sis anys de treball contra rellotge. L’Ajuntament de Barcelona va encarregar la construcció del nou barri a quatre arquitectes, Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay i Albert Puigdomènech. Els quatre arquitectes van dividir el territori en 18 unitats, de les quals se’n van reservar dues i van concedir a altres arquitectes la resta. Aquests arquitectes havien de ser premi FAD (Foment de les Arts Decoratives). Val a dir, que la construcció de la Vila Olímpica va esquivar escàndols econòmics.
Un dels personatges clau del procés és Santiago Roldán, el gerent de Vila Olímpica, SA. L’Ajuntament li va dedicar un monument pòstum al barri per la seva honorabilitat i integritat.
Vestigis de l’antic barri
L’únic testimoni que avui segueix en peu de l’antic barri del Bogatell és la xemeneia de Folch i Albinyana, una empresa química que es dedicava a la fabricació de gel. També hi ha un homenatge a les antigues vies de tren que creuaven el barri: les fulles dels arbres del Bosc Encantat, situat a l’avinguda d’Icària i obra de Miralles i Pinós, estan fetes amb les antigues travesses de la via.
Barcelona es troba amb el mar
Amb els Jocs Olímpics, Barcelona va descobrir el mar. El símbol d’aquest retrobament són les dues torres de 154 metres que es van fer a la Vila Olímpica. Al projecte original, però, el carrer de la Marina, que ara acaba a les torres, havia d’entrar mar endins per crear una mena de papallona que havia d’acollir els vaixells.
Un barri amb força art públic
La Vila Olímpica és un dels barris que conté més art públic de Barcelona. L’any 1997, quan al barri ja hi havia força veïns, es va inaugurar una escultura de Robert Llimós, ‘Marc’. És una rèplica d’una obra que l’ajuntament d’Atlanta li havia encarregat pels Jocs d’aquella ciutat, l’any 1996. És un homenatge a un atleta multiètnic, però també al fill de l’autor, en Marc, mort anys abans.
