La Casa de la Premsa es va construir per acollir-hi la gran quantitat de periodistes d’arreu del món que van venir a informar de l’Exposició Universal del 1929. Des de fa uns anys, roman tancada esperant que se li doni una nova utilitat.
La Barcelona moderna
Al número 5 de l’avinguda de Rius i Taulet hi ha la Casa de la Premsa. Aquest edifici va ser construït, pensat i dissenyat per oferir una imatge moderna i cosmopolita a tot el món de la Barcelona del 1929.
A diferència de moltes construccions de l’Exposició del 29, aquest s’havia de conservar més enllà de l’esdeveniment. L’edifici va ser dissenyat per Pere Domènech i Roure que va construir l’estadi olímpic i va participar en el Palau Nacional. Era fill de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner
Eclèctic i ben dotat
La Casa de la Premsa és un edifici molt eclèctic: de base modernista, té elements d’estil art-decó, neoàrab, neoromànic i neogòtic.
L’Exposició del 29 es va celebrar sota la dictadura de Primo de Rivera, una època en què es van prohibir els símbols catalanistes. Però l’arquitecte Pere Domènech i Roure va eludir, d’alguna manera, aquesta prohibició. A la Casa de la Premsa hi ha escuts de Barcelona per tot arreu: a l’exterior, amb dues barres; a l’interior, amb les quatre barres.
Aquest edifici havia d’estar dotat dels darrers avenços i els millors recursos perquè els periodistes poguessin desenvolupar la seva feina. Per tant, s’hi van fer laboratoris fotogràfics, despatxos, oficina de correus, estafetes per enviar telegrames, sales de reunió, biblioteca, restaurant i sala d’actes. A més a més, a la segona planta hi havia 13 habitacions equipades amb bany complet per als periodistes que s’hi volguessin hostatjar.
Per la Casa de la Premsa hi van passar periodistes de 90 mitjans estrangers i un centenar d’espanyols.
La Casa de la Premsa després de l’Exposició
Un cop finalitzada l’Exposició Universal, la Casa de la Premsa va ser la seu de les oficines de la comissió que vetllava pels parcs, els jardins i els palaus de Montjuïc, i de les oficines de la liquidació de la pròpia exposició.
Durant la Guerra Civil, va ser el magatzem on es guardaven els objectes que es trobaven en els edificis bombardejats. A partir dels anys 50, s’hi van instal·lar les oficines de la tinença d’alcaldia del Districte Segon i oficines de la Guàrdia Urbana. Aquesta darrer ús es va mantenir fins a principis dels anys 90.
Avui, diversos grups de periodistes reclamen la Casa de la Premsa per fer-ne un centre que reculli la història del periodisme a Barcelona. També hi ha grups de veïns del barri que la reclamen per fer-hi equipaments. Però hores d’ara, l’edifici roman buit. En ho explicava l’historiador Xavier Cazeneuve.
