La Rambla va ser la protagonista de la Barcelona “underground” dels anys 70. Nazario Luque, dibuixant gràfic i pintor, va ser una de les personalitats més destacades d’aquella època. En primera persona, recorda aquella etapa en què compartia pis a la plaça Reial amb l’artista polifacètic i activista LGTBI José Pérez Ocaña. Des d’aquí sortien per divertir-se a la Rambla i al Cafè de l’Òpera.
De l'”underground” a l'”overground”
Nazario explica que va venir a viure a Barcelona perquè a Sevilla no hi havia ambient de dibuixants i Barcelona li oferia oportunitats. Des del principi, diu, quan ell i altres del seu entorn van començar a fer còmics, els van anomenar “underground”. Eren un grup d’artistes que no tenien cabuda a les publicacions que s’estaven fent. El grup es va anomenar El rollo enmascarado. De seguida van tenir èxit i van començar a publicar a “llocs oficials”.
Ocaña i la Rambla
Nazario va conèixer Ocaña i Camilo a El Cafè de l’Òpera, a la Rambla. Eren andalusos, com ell, i això el va fer connectar amb la seva terra. Nazario explica que Ocaña ha estat una de les persones més importants de la seva vida.
Ocaña, Nazario i els seus amics es passejaven per la Rambla vestits de dona o de qualsevol altra manera provocativa i subversiva oferint espectacle i transmetent anhel de llibertat després de la repressió franquista.
En aquella època, el Cafè de l’Òpera era el lloc de trobada dels homosexuals i els artistes de la ciutat. Un d’aquells dies que Nazario i Ocaña eren a la terrassa del cafè disfressats va parèixer la Urbana i els va detenir. Van passar tres dies a la Model.
Un angelet de caca
En aquella època, Nazario vivia a la plaça del Pi amb Javier Mariscal i altres amics. Un dia, Ocaña li va dir que havia trobat un pis a la plaça Reial. Nazario s’hi va instal·lar amb la seva parella, l’Alejandro, i Ocaña. La convivència era alegre i plena d’anècdotes. Com el dia que Ocaña va arribar amb una caca de gos amb la qual havia modelat un angelet. Això, sí, estava envernissada.
Van deixar de ser ‘underground’ per passar a ser ‘overground’”
La mort d’Ocaña
Ocaña va morir el 1983 per les cremades que es va fer en l’incendi d’una disfressa de sol. Per Nazario aquesta pèrdua va significar un abans i un després en la seva vida.
