La primera colla castellera de Barcelona va néixer a la de la Vila de Gràcia cap al 1850, creada per gent que venia de Valls i que van mantenir els colors de la seva bandera en el mocador. La colla que també era coneguda com a Xics de Barcelona, Xiquets de Barcelona o Xiquets de Valls assajava a la plaça del Raspall (abans plaça de la Igualtat), número 1.

La migració de la fil·loxera

Eren uns quaranta castelleres que provenien del camp de Tarragona i del Penedès que van arribar a Gràcia a buscar feina, arran de la crisi de la fil·loxera. S’havien quedat sense possibilitats de conrear la terra i van haver d’emigrar a la ciutat.

Es dona el cas que el 16 de juliol de 1881 una diligència va atropellar alguns castellers en una actuació al carrer Gran de Gràcia. Es reunien per practicar castells, activitat que en aquells moments no coneixia cap tradició més enllà de les comarques tarragonines. Aquest petit grup de persones va seguir en actiu, tot i que de manera intermitent fins a l’inici de la Guerra Civil.

En moments puntuals va arribar a descarregar castells de set i el pilar de cinc. L’any 1907 van participar a la diada de Sant Fèlix per la renúncia de la Colla Nova dels Xiquets de Valls. A Barcelona la frase “fer xiquets de Valls” vol dir fer castells. Ens ho explicava Joan Ciment autor del web casteller.cat.