L’1 de setembre de 1991, una interna a la presó de Wad-Ras va morir després de consumir heroïna. El jutge va encarregar als Mossos que investiguessin el tràfic de drogues a l’interior del centre. Va ser la primera investigació judicial del cos. Aquell emblemàtic cas va ser novel·lat per l’escriptor Andreu Martín i el comissari dels Mossos Joan Miquel Capell, un dels investigadors.

Mitjans precaris i poca ajuda

La investigació es va encarregar únicament a dos membres dels Mossos. Ells van dur a terme totes les diligències: declaracions, entrevistes amb els forenses, contacte amb la fiscalia, etc. A més, no disposaven de gaires eines tècniques: no tenien, per exemple, accés a les bases de dades d’antecedent o a les dels DNI. Avui, en una investigació d’aquesta mena hi participaria un grup molt més nombrós de persones i disposaria de molt mitjans tècnics.

Aquell primer encàrrec com a policia judicial va fer una il·lusió especial al cos de Mossos d’Esquadra. L’encàrrec, però, no en va fer tanta a la Policia Nacional, qui habitualment feia aquestes tasques. De fet, la Policia va entorpir la feina dels Mossos i no els va facilitar antecedents dels sospitosos ni l’informe de l’aixecament del cadàver.

La resolució del cas

A Finals dels 80, principi dels 90, l’heroïna corria per Barcelona i hi havia tres o quatre morts diaris. Hi havia barris metropolitans, com el de Sant Cosme, al Prat, on els veïns es van arribar a revoltar per l’habitual presència de compradors. L’heroïna que els investigadors van trobar dins la presó de Wad-Ras provenia del Líban. Era una heroïna marró, amb cristalls, amb una forta olor a vinagre i força perjudicial. Finalment, els investigadors van concloure que les responsables del tràfic eren el grup anomenat “Les mores”, que des del departament de mares, a través de tallers, distribuien la droga a tota la presó. Aquest grup l’hauria obtingut prèviament a la presó d’homes a través d’un bis a bis.