El segle XXI s’ha desprès d’un element clau, estèticament i metafòricament, del segle passat: el fum. Sembla bo haver-se desprès del fum de les fàbriques, dels cotxes i del tabal, però amb ell desapareix un element essencial en el paisatge industrial, en l’estètica de la seducció (el cinema, la publicitat) i l’escenografia de locals i de l’entreteniment.