Agost tenen una gran virtut saben bascular amb comoditat entre molts estils. Per moments diries que són un trio de shoegazer, com aquells grups molt distorsionats que es miraven les sabates a finals dels 80. Però també tenen pinzellades d’electrònica minimalista i fins i tot se’ls endevina una voluntat de rock èpic d’estadis. Dit així, tot plegat podria semblar un aiguabarreig inconnex però oh màgia, funciona perfectament.