L’any 1391, uns 300 jueus que vivien al call jueu de Barcelona van ser assassinats o obligats a marxar de la ciutat. Acabava així la història d’una de les jueries més importants de la península. Però, qui eren, com vivien i com va arribar a Barcelona aquella important comunitat jueva?

Ho expliquen al ‘Cròniques de Barcelona: Lluís Bassat, publicista; Mario Javier Sabán, doctor en filosofia, investigador, escriptor i president de Tarbud Sefarad; Dominique Tomasov, arquitecta i investigadora de Patrimoni Jueu, i Eulàlia Vernet, especialista en judaisme al Centre d’Interpretació MUHBA del Call.

El context de l’arribada dels jueus a Barcelona

Els jueus es van instal·lar de manera permanent al barri del call de Barcelona a partir del segle XI. Era l’alta edat mitjana. La població mundial rondava als 300 milions de persones. Les guerres entre musulmans i cristians van donar lloc a les croades. El feudalisme era el sistema polític, econòmic i social propi del període. Els nobles tenien un gran poder i eren propietaris de les terres i dels serfs. Van aparèixer ordes religioses, com la del Císter, que reclamava una vida més austera. A Catalunya va destacar la figura de l’abat Oliva. En aquella època, es va inventar la brúixola i el sistema musical de solfeig. Artísticament, triomfava el romànic.

Un poble nòmada

En general, la comunitat jueva ha estat sempre nòmada, per motius diversos que han canviat segons l’època. Un dels motius clau de l’edat mitjana té a veure amb una prohibició de l’Església catòlica. L’Església no volia permetre que els esclaus dels terratinents jueus es convertissin al judaisme i va decretar una prohibició que els jueus posseïssin territoris. En no tenir terres, els jueus van optar per professions mòbils: comerciants, banquers o metges. De la mateixa manera, molts jueus es van especialitzar a tocar el violí, perquè és un instrument que es pot dur al damunt.

Els primers jueus a Barcelona

La presència jueva a Barcelona podria datar-se al segle I, quan els romans van expulsar el jueus de la terra d’Israel i alguns haurien vingut a viure a Barcino, la colònia romana que va esdevenir Barcelona.

La primera prova de la presència jueva a Catalunya és l’anomenada làpida trilingüe de Tortosa, datada entre el segle III i el VI. Està gravada en hebreu, grec i llatí i formava part de la tomba d’una noia jueva del segle.

Els jueus del call de Barcelona

Els jueus es van instal·lar al call de Barcelona entre els segles XI i XIV. Hi van arribar per invitació dels comtes de Barcelona, que els veien com un col·lectiu útil a la seva causa i fidel a la corona. Dins el call, les autoritats municipals no hi tenien jurisdicció i depenia directament del rei. El rei proporcionava a la comunitat jueva protecció i un munt de privilegis. A canvi, els jueus pagaven tributs directament al rei. També tenien un rol diplomàtic i s’encarregaven de les negociacions amb regnes veïns.

Barcelona es va convertir en un dels indrets amb més jueus de la península. Sens dubte, aquí hi havia la comunitat més important dels regnes mediterranis. A Barcelona, van arribar a representar un 12 % del total de la població. Dels 35.000 barcelonins, uns 4.000 eren jueus. Van triar aquesta ciutat buscant un lloc on poder exercir les seves professions.

A Barcelona hi ha dos calls, el major i el menor. El major es remunta a l’època romana. El menor, impulsat per Jaume I al segle XIII, pretenia ser una ampliació del primer per pal·liar la manca d’espai. Les causes de la necessitat d’espai van ser variades, com l’arribada de jueus d’Occitània o l’expansió demogràfica.

Les sitges del call jueu
Va passar aquí

Una comunitat culta

Els jueus eren una comunitat culta. Sabien llegir i escriure en hebreu, però també la seva llengua materna, el català! Els jueus eren molt estudiosos des de ben petits. Als tres anys d’edat, quan fan el ritual equivalent a la comunió cristiana, han de llegir una pàgina de la Bíblia. A la pràctica significa que no hi ha nens jueus analfabets. Això contrasta amb el 90 % d’analfabets entre la població cristiana de l’època. Les famílies sense recursos enviaven els seus fills a estudiar a la sinagoga. Aquesta alta capacitació els permetia accedir a professions prestigioses i, alhora, els convertia en sospitosos als ulls dels cristians.

Jueus barcelonins il·lustres

Barcelona va ser la llar de jueus il·lustres. També va ser la seu d’una escola jurídica i de dret molt important. La principal figura d’aquesta escola era Salomó ben Adret, banquer de professió i esdevingut rabí. Era deixeble del gran cabalista de Girona Moixé ben Nahman, anomenat també Nahmànides. L’obra de Ben Adret encara s’estudia, avui, a les escoles talmúdiques.

Abraham bar Hyya, un altre jueu de Barcelona, va ser el primer matemàtic europeu del segle XI. Fins a Copèrnic, el segle XVI, els llibres de matemàtiques que s’estudiaven a tot Europa eren els de Hyya.

La sinagoga

La sinagoga era el temple religiós i el centre de la comunitat. S’hi estudiava, s’hi feien judicis, reunions i, evidentment, actes religiosos com la lectura de la Torà. Aquesta està reservada als sacerdots, a qui es reconeix pel seu cognom, Cohen. Si no n’hi ha cap de present, es crida un Levi. I després, a qualsevol altre.

Al carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call hi ha l’entrada tapiada de l’antiga sinagoga major. A més de la sinagoga major, al call de Barcelona hi havia altres sinagogues, com la dels Francesos, a la mateixa zona, la d’en Massot i la sinagoga Xica o Poca, segurament situada als fonaments de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

La càbala

Dins la tradició jueva, una de les cerimònies més misteriosa és la lectura de la càbala. La càbala intenta respondre a una pregunta: per què Déu va crear l’univers? Després, una altra: quin és el sentit de la nostra existència?

Són estudis molt secrets, sectaris, esotèrics, transmesos de mestre a deixeble. En aquest ritual es contraposa el petit món revelat a l’enorme món per revelar o ocult. La càbala és la manera d’arribar a aquest món desconegut.

Els jueus, culpats de tots els mals

L’alta capacitació dels jueus i la bona relació amb la corona els va portar a ocupar llocs destacats a la societat i a acumular riquesa. Aquesta situació va despertar l’enveja, la ràbia i la desconfiança de la població local i és a l’origen de la mala relació que posaria fi a l’expulsió del col·lectiu.

Al segle XIV, la crisi va arribar a Europa a causa de la pandèmia de pesta negra. Els jueus, al punt de mira dels cristians, van ser acusats d’enverinar les aigües dels pous a tota la península Ibèrica. Això tenia a veure amb el fet que la població cristiana es banyava amb aigües estancades i la jueva, en canvi, ho feia en aigües corrents. El nivell d’infeccions dels cristians i la mortaldat era, per aquest motiu, molt més elevat.

Per què se’ls va culpar? Segons Bassat, “perquè algú havia de tenir la culpa”. El cert és que a les obres d’art cristianes de l’època, els jueus sempre són representats en actituds ofensives vers les tradicions i els símbols cristians. Des de l’Església se’ls acusava d’haver assassinat Déu. A més, de les dues grans culpes de la religió cristiana, el sexe i els diners, cap era un problema dins la teologia hebrea.

Milers de jueus assassinats als avalots del 1391

El recel dels cristians envers els jueus va anar pujant de to fins als tràgics avalots del 1391.

L’ardiaca d’Écija, a Sevilla, va ser el gran promotor de les matances de jueus. A les seves prèdiques, va arribar a dir que la presència de jueus a les ciutats de la península bloquejava l’arribada de l’ajut de Déu als cristians. Això va generar un moviment antijueu que es va estendre per tota la península i va provocar milers de morts. L’ardiaca d’Écija animava a incendiar els calls i les sinagogues durant la Setmana Santa.

El juny del 1391 hi va haver la primera gran matança al call de Sevilla, en la qual van morir 4.000 jueus. Els dies posteriors, un grup armat va emprendre un viatge per terra i mar per Castella, València, Mallorca i Barcelona per seguir amb les matances. A Barcelona hi van arribar el 5 d’agost, festivitat de Sant Domènec. El grup de castellans arribat per mar va animar els pagesos locals i tots plegats van assaltar el call de la ciutat. Van ser assassinats uns 200 jueus.

A partir d’aquell moment, els jueus que pretenguessin seguir vivint al call de Barcelona s’havien de convertir obligatòriament al cristianisme. Els que no es van voler convertir, van haver de fugir. El rei, en aquell moment de viatge a Saragossa, no va poder fer res per protegir la comunitat jueva.

Molts dels jueus que es van convertir, ho van fer, en realitat, de forma fingida. Una manera de comprovar-ho era observar si treballaven el dissabte, el dia sagrat dels jueus. Per evitar ser sospitoses, les dones jueves aprofitaven el dissabte per netejar la casa en profunditat. D’aquell costum n’ha quedat l’expressió catalana de “fer dissabte”, en referència a netejar a fons.

D’altres, per no aixecar sospites, menjaven pernil compulsivament. O, com a mínim, tenien el pernil penjant, una manera de fer visible la seva predisposició a menjar porc.

La repressió de la Inquisició: 65.000 morts

La Santa Inquisició va tenir un paper destacat en la repressió de la comunitat jueva les dècades posteriors. Els jueus eren empresonats i torturats per temps indefinit, fins i tot, anys, fins que el tribunal prenia una decisió. Si se’l reconciliava amb l’Església, se’l feia participar en un ritual especial vestit amb una roba anomenada “Sant Benet”. Si la persona insistia a viure i morir com a jueva, era cremada a la foguera viva o morta: si el reu es batejava abans de l’execució, era cremat mort; si no, de viu en viu.

Van ser cremats vius, morts o a les presons de la Inquisició, 65.500 jueus.

L’any 1492, els Reis Catòlics van promulgar l’Edicte de Granada, en el qual disposava l’expulsió dels jueus. Això va posar fi definitivament a l’assentament de les comunitats jueves a la península, molt estables, al contrari del que havia passat aquelles dècades a la resta d’Europa. Aquest arrelament explica perquè la majoria de jueus de la península es van convertir i no van ser expulsats.

Els que van marxar, es va emportar la clau de casa seva. Avui, els jueus de Turquia, de Grècia o de qualsevol altre indret, encara conserven aquelles claus, de gairebé dos pams, que obrien les cases dels seus avantpassats a la península.

Els jueus i la persecució nazi

La persecució dels jueus va tornar a Europa amb el nazisme. Bassat és una de les moltes persones que va perdre familiars a l’Holocaust. L’experiència més dura que recorda en aquest sentit és la d’un cosí del seu pare que va sobreviure a Auswitch. Al camp, el van posar, juntament amb el seu germà, en una cua; a la seva germana i al seu pare, en una altra. La cua de la germana i el pare era la de la cambra de gas. Els dos germans supervivents es van prometre que sortirien vius d’allà per explicar el que hi va passar. Aquell home va sobreviure fins arribar a vell i deia recordar el camp d’Auswitch cada dia de la seva vida.

American Joint, refugi dels jueus a Barcelona
Va passar aquí

L’empremta jueva a la ciutat

Malgrat l’expulsió i la gran quantitat de morts, Barcelona encara conserva vestigis de la presència jueva a la ciutat.

Montjuïc significa “mont dels jueus”. Durant més de 500 anys, els jueus van enterrar en aquesta muntanya els seus morts. Els cementiris jueus eren fora de la ciutat perquè per a ells, és una deshonra celebrar la vida al costat dels que l’han perdut. A partir dels avalots del 1391, el cementiri jueu de Montjuïc va passar a mans de la Corona, amb Joan I. Les grans lloses que cobrien els enterraments es van utilitzar, a partir d’aleshores, per reconstruir els grans edificis de la ciutat. Els cossos, però, segueixen enterrats a Montjuïc.

A les parets de la plaça de Sant Iu, com a Montjuïc i altres indrets de la ciutat, hi ha pedres amb inscripcions en hebreu que pertanyen als cementiris dels jueus.

Al carrer de Marlet hi ha una finca dels inicis del 1800. La placa de la façana, escrita en hebreu, es va trobar a l’interior de l’edifici anterior. L’original, conservada al museu d’història, és del 1260 aproximadament. És una dedicatòria a un rabí i important home de negocis de la comunitat de Barcelona.

Els fonaments d’una antiga casa jueva del segle XIV s’han convertit en el Centre d’Interpretació MUHBA del Call, que avui ens acosta a la vida de l’antiga jueria de la ciutat. Pertanyia a un comerciant anomenat Josep Bonjach.

Pel que fa a l’herència genètica, la majoria d’espanyols descendeixen, en algun grau, de jueus. Entre els cognoms catalans n’hi ha un munt de jueus.

Les tradicions del calendari jueu

El calendari jueu marca les dates de les seves tradicions. Aquestes són respectades per tots els jueus, des dels ultraortodoxos fins als ateus. Molts d’aquests costums estan lligats a l’alimentació. La dieta jueva ajuda el desenvolupament espiritual. Els ortodoxes no mengen porc ni marisc, o no barregen llet i carn, per posar alguns exemples.