Les claus del judici del 9-N

Mas, Ortega i Rigau van a judici acusats de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional

L'expresident de la Generalitat Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau s'enfronten aquest dilluns al judici del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. La fiscalia els acusa de prevaricació i desobediència greu al Tribunal Constitucional i demana 10 anys d'inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau. Les defenses, en canvi, batallaran per l'absolució del que consideren un "judici polític".

A ulls dels fiscals, Artur Mas s'asseurà al banc dels acusats per haver desafiat de forma completa i efectiva la suspensió del Constitucional del procés participatiu. Segons la fiscalia, va generar l'aparença que totes les actuacions administratives es paralitzaven i quedaven a mans de ciutadans voluntaris, però, en realitat, diu el ministeri públic, no va ser així. Assegura que l'estratègia del govern va ser encomanar les tasques organitzatives, logístiques i de suport a contractistes privats, que també declaren en el judici, però com a testimonis.

Per tot plegat, els fiscals demanen al jutge que inhabiliti Mas durant 10 anys i nou les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau. La fiscalia considera que totes dues van cooperar de forma necessària amb el president per dur a terme el procés participatiu. Ortega, com a vicepresidenta, coordinant els ens i funcionaris públics per preparar i fer efectiva la jornada i, Rigau, com a consellera d'Ensenyament, posant a disposició les escoles com a punts de votació.

Tots tres estan acusats de prevaricació i desobediència greu al Constitucional. Les defenses de Mas, Ortega i Rigau argumentaran que no van desobeir el Tribunal, d'una banda perquè la Generalitat no va convocar oficialment el procés participatiu, ja que el va deixar a mans de voluntaris; i, de l'altra, perquè l'alt tribunal no va fer cap manament exprés que concretés el que no es podia fer. Des de l'estrada de la defensa segur que podrem sentir, també, els arguments més de fons que els acusats han expressat reiteradament: que no es pot perseguir ningú per consultar els ciutadans i que aquest judici és un procés polític.