Cinc anys de presó pel manter que va agredir un agent de la Guàrdia Urbana

El venedor ambulant va donar un cop amb una branca al cap d’un policia després d’una disputa al barri de la Barceloneta

Un jutjat de Barcelona ha condemnat a cinc anys de presó a Sidil Moctar, un manter que va donar un cop de branca a un policia durant una actuació policial el 18 de maig del 2016 al costat de la plaça de Pau Vila. El seu advocat, Andrés García Berrio, considera que el procés ha estat marcat pels prejudicis racials.

Segons la sentència, queda provat que Moctar va cometre un delicte continuat d'atemptat, un delicte de lesions amb instrument perillós i quatre delictes lleus de lesions. Per això, el condemna a 5 anys de presó que commuta per l'expulsió de l'Estat i la prohibició de tornar-hi durant 10 anys. A més, la magistrada condemna el manter a pagar una multa de 270 euros en concepte de responsabilitat civil i 7260 euros més com a indemnitzacions als agents de la Guàrdia Urbana que van resultar ferits.

Pel que fa a l'altre processat, Chike Sarr, dictamina dos anys i mig de presó per considerar que també va agredir els agents amb cops de puny i puntades de peu.  En aquest cas, la decisió contrasta amb la petició del fiscal, que no ho havia demanat una pena agreujada per delicte d'atemptat a l'autoritat.

El cas de Sidil Moctar ha estat el centre de concentracions per part del col·lectiu de manters, que veia "injusta" la situació del jove. A més, el seu cas també va tenir molta repercussió a les xarxes socials. Moctar estava en presó preventiva des del 20 de maig de l'any passat. El seu advocat, Andrés García Berrio, encara no ha revelat si recorreran la sentència.

Col·lectius com el Sindicat de Manters, Stop Mare Mortum, Tanquem els CIE o Tras la Manta sí que han apuntat que es mobilitzaran en contra d'una decisió judicial que consideren "extrema" i "racista". A través de les xarxes socials, han denunciat que no s'ha tingut en compte la persecució policial que va motivar la reacció dels venedors ambulants, que no és cert que durant el judici quedessin provats ens fets o que la magistrada parla, en l'escrit, dels ciutadans senegalesos com d'una "ètnia".