Cinc anys de la Filmoteca al Raval

El gran equipament cultural construït al cor del Raval aconsegueix 750.000 espectadors

La programació de la Filmoteca segueix atraient cada any molt públic, al voltant dels 145.000. Una dada positiva és que gran part dels abonats són veïns del barri.

L'arribada de la Filmoteca

Van haver de passar cinc anys entre la primera pedra que es va posar a la plaça de Salvador Seguí, l'any 2007, i la inauguració oficial, el 19 de febrer del 2012. Pel mig, la troballa d'objectes de l'edat de bronze el 2008 i alguns problemes amb el subministrament elèctric van afegir més retards a l'arribada de la Filmoteca. L'antic cinema Aquitània, on es va instal·lar la seu de la Filmoteca de Catalunya l'any 1991, es va començar a preparar per al seu trasllat 20 anys després, el 2011. Amb dues sales de projeccions i més espai, la nova Filmoteca va passar dels 100.000 espectadors de l'antiga seu a Sarrià fins als 148.000 espectadors registrats el 2015.

Relacions amb l'entorn

Alguns eren escèptics amb l'emplaçament d'aquest gran equipament cultural al Raval; les xifres de rècord però són incontestables. D'altres pensaven que amb l'arribada de la Filmoteca al barri del Raval hi hauria un descens de la prostitució o el consum de drogues, però no va ser així. Esteve Riambau, en declaracions a betevé, és clar: "La tasca de la Filmoteca no és solucionar els problemes socials del barri", encara que reconeix que hi han anat posant granets de sorra. S'han fet exposicions sobre el barri, existeixen lligams estrets entre la Filmoteca i les escoles del Raval, i no es pot perdre de vista que els abonats més nombrosos viuen al barri. Alguns veïns reconeixen que hi ha certa sensació d'oportunitat perduda.

Cinc anys i moltes coses a fer

En total han estat 750.000 espectadors els que han vist alguna de les projeccions de la Filmoteca de Catalunya en aquests cinc anys. Entre els convidats han passat sis Oscars de Hollywood i sis Palmes d'Or de Canes. Segons recorda Riambau, l'èxit de la programació de la Filmoteca es pot exemplificar amb una projecció d'una pel·lícula sueca de quatre hores que va aplegar 300 persones. Queden coses a fer, Riambau aprofita per reclamar el 100 per cent de l'edifici, diu que necessiten l'espai que ara mateix ocupen alguns treballadors del Departament de Cultura. També vol que la Filmoteca tingui el mateix tracte jurídic que altres equipaments de país com ara el MNAC i disposar així de més independència. La consolidació de la preservació digital del fons i arribar amb el segell Filmoteca a més sales arreu del país són altres desideràtums de Riambau per als propers cinc anys.