Cercavila al Raval per Santa Madrona, la copatrona oblidada

El Raval reivindica la tercera patrona de la ciutat amb una festa de cultura popular

Des de fa sis anys les entitats vinculades a la cultura popular del Raval han recuperat la celebració de la festa de Santa Madrona. Al voltant del 15 de març, la seva diada, s'organitzen un seguit d'activitats. Aquest dissabte, els gegants, els bastoners, els bouets i la vaqueta del Raval han fet d'amfitrions de la festa.

Molta poca gent sap que Santa Madrona també és copatrona de la ciutat, juntament amb la Mare de Déu de la Mercè i santa Eulàlia. Per tal de donar-la a conèixer, les entitats vinculades amb la cultura popular del barri del Raval des de fa sis anys organitzen diverses activitats. Ho acostumen a fer al voltant del 15 de març, la seva diada. Per aquest motiu aquest dissabte diverses colles de cultura popular del barri han organitzat una trobada. La festa posarà punt final el 19 de març amb la diada castellera en honor a la copatrona. La festa es celebra el Raval, on Santa Madrona té dedicat una porta dels baluards de la muralla de la ciutat.

Aquest dissabte, ha tingut lloc la cercavila amb diverses colles de cultura popular. Les figures d'en Ramon i la Lola, els Gegants del Raval, amb els bouets i la vaqueta i la Colla Bastonera del Raval, han fet d'amfitrions. També hi ha participat una quinzena de colles de tots els àmbits vingudes d'arreu, entre les quals, els gegants del Casc Antic, la Colla del Drac del Poblenou o els Capgrossos de Trinitat Vella. Al final del recorregut la Colla del Drac del Poble Nou ha fet un espectacle de foc a la plaça de Joan Amades.

El 19 de març els Castellers del Poble Sec seran els amfitrions de la diada de Santa Madrona, a la plaça que duu el seu nom. Començarà a migdia i, a més dels castellers del Poble Sec, també hi participaran els de la Vila de Gràcia i els de la Sagrada Família.

La llegenda explica que al segle X uns navegants francesos que transportaven les relíquies de Santa Madrona van aturar-se a Barcelona per tal de resguardar-se d'un temporal. Aquests van deixar les restes en custòdia a la capella de Sant Fruitós de Montjuïc, d'on no han sortit mai més. A partir d'aquest fet, va començar el culte aquesta santa, sobretot per demanar-li protecció al mar i pluja els anys de sequera.