El carrer de Saragossa, d’antiga zona d’estiueig a eix comercial

El carrer de Saragossa és el més llarg i el principal eix del Farró, i connecta l'avinguda del Príncep d'Astúries amb el carrer del Putxet. Anteriorment, però, comunicava el pla i la ciutat amb els barris del Putxet i el Farró, tal com es denominaven el 2007. Aquesta via era un carrer de torres d'estiueig i de comerços de barri on hi havia un convent de monges i una escola per a nenes. Fins i tot, per allà passava el tramvia, cosa que el convertia en el carrer major del barri.

Antigament va ser un camí que comunicava algunes torres, camps i cases aïllades. Comunicava el pla i la ciutat de Barcelona amb el Putxet. Ha estat el carrer de Saragossa des de 1907, quan es van canviar molts dels antics noms per la duplicitat que es va produir en agregar-s'hi viles independents com Sarrià i Horta. Abans d'aquell any s'anomenava carrer de Sant Felip.

Una mica abans, el 1903, va començar a transitar per aquell carrer —encara per asfaltar— el tramvia elèctric, el número 17 i, de fet, ho va fer fins al 21 de gener de 1945. El tramvia baixava i pujava pel revolt del carrer de Saragossa amb Guillem Tell, on el Jofre Jové, que ara té 85 anys, s'enganxava al vehicle. Jové i els seus amics tenien 12 anys aleshores i segons explica, “aprofitàvem que el tramvia minorava la marxa i hi pujàvem". També confessa que quan el cobrador els feia fora ells aturaven el tramvia a través de la corda que connectava amb el corrent. El Jofre recorda, com si fos ahir, les torres d'estiueig que hi havien en aquest carrer.

En aquells anys el carrer de Saragossa era un carrer amb molts comerços de barri. Jofre Jové recorda que on hi ha ara la farmàcia Samaranch i havia un taller de marbre, el de Jaume Barba i també hi havia moltes botigues de queviures, fusteries, tapisseries i algun ferrer.

Al mateix carrer de Saragossa, fins fa tres anys Jover tenia l'Estanc Ibern, que era considerat l'estanc més antic de Barcelona. El Josep Ibern se'l va quedar el 1924, quan també era un cafè, cerveseria i bodega. Hi havia també bastantes botigues de queviures. Al número 125, fins a la Guerra Civil, hi havia els queviures La Palma de J. Durban, on després va obrir la papereria Durban.

tocar dels comerços hi va haver també un monestir, el de les Santjoanistes. Les religioses hi van viure fins als anys 70. L'estiu de 1974, les excavadores van derruir l'edifici religiós i entre el 1974 i 1977 es van construir els edificis i el pàrquing Oasi. Fins als anys 20 del segle passat, al carrer també hi havia un col·legi per a nenes, el de Sant Daniel. Avui, tot això ha quedat en la memòria dels veïns del barri.