La despesa corrent creix en aquest pressupost i supera els 2.151 milions d’euros. El pessic més important (344,8 M €) és per als serveis urbans, és a dir, el funcionament diari de la ciutat (neteja, escombraries…). Els segueixen els serveis socials que, amb 320,7 M €, preveuen ampliar la renda infantil, les beques menjador, i donar més cobertura a l’atenció domiciliària i la telesassistència. La seguretat i mobilitat (288,2 M €), el transport públic (153,5 M €), la cultura (144 M €), l’educació (121,8 M €) i l’habitatge (119,4 M €) són algunes de les grans àrees en què es reparteix la despesa.
Pel que fa a les inversions, un terç dels 429,1 milions d’euros previstos es destinen a la construcció o millora d’equipaments. És el cas de les sis noves escoles bressol (Raval, Encants, Can Carreres, Canòdrom, Germanetes i Concili de Trento), o els mercats municipals de Vall d’Hebron (2,4 M €), Bon Pastor (5,7 M €), Sant Andreu (3,5 M €), Boqueria (0,5 M €) i Sant Antoni. Aquest últim és el que més inversió s’emporta, més de 15 M €. Per al Pla de barris es reserven 17 milions d’euros.
L’altre gruix important de les inversions és per a l’espai públic. En aquest cas, és el túnel de Glòries, amb més de 20 M €, és l’obra de més pressupost. També es reserven partides per a la urbanització de Pere IV (5,6 M €), la Meridiana (0,7 M €) o la implantació de nous carrils bici (2,8 M €). Una de les obres d’aquest mandat, la connexió del tramvia, que encara no té acord polític, s’emporta 1,4 milions d’euros per redactar-ne el projecte.
Un pressupost sense la majoria del plenari
Els comptes de 2017 han tirat endavant amb el rebuig de tots els grups de l’oposició. La qüestió de confiança a què Colau va vincular l’aprovació del pressupost al ple de desembre ha permès que s’aprovin automàticament després que l’oposició no s’hagi posat d’acord per a una moció de censura a l’alcaldessa. “Hem vist que l’alternativa no existeix i que el projecte més consistent és el del govern”, ha sentenciat el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que ha demanat obrir “una nova etapa” en què govern i oposició puguin arribar a acords.
