Un dels àmbits on es manté la desigualtat al territori és la salut mental. L’Informe de salut pública 2015 confirma que allà on la situació econòmica és pitjor, els percentatges d’ansietat i depressió són més elevats. Nou Barris encapçala la llista de persones ateses als centres especialitzats municipals, seguit d’Horta-Guinardó i Sant Martí. L’informe també té present el context socioeconòmic dels barcelonins i en aquest sentit ressalta el fet que els homes aturats tenen més problemes de salut mental.
Pel que fa als serveis sanitaris, l’estudi constata que els districtes amb menys renda tenen més necessitat de serveis sanitaris. Per exemple, a Ciutat Vella es detecta que el 81,3 % de la població acudeix a la sanitat pública mentre que a Sarrià – Sant Gervasi aquest percentatge cau fins al 32,9 % perquè la resta disposa de mútua privada.
Respecte a l’ús de l’atenció primària també es donen diferències territorials. Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí són els districtes amb més ciutadans que en van fer ús durant l’any 2015 mentre que Sarrià – Sant Gervasi i les Corts resten a la cua del rànquing. Pel que fa a les urgències, els veïns de Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Nou Barris van acudir-hi més.
Per determinar el grau de desigualtat entre barris, l’Agència de Salut Pública té en compte l’evolució de diversos factors socioeconòmics, com l’índex de sobreenvelliment, la taxa d’atur, l’esperança de vida al nèixer o la taxa de fecunditat adolescent.
Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Maribel Pasarín ha explicat al programa Bàsics BTV que no esperaven un canvi substancial un any després d’intensificar les actuacions en 18 barris amb els indicadors de salut més desfavorables. “No esperàvem que els indicadors de l’any passat haguessin fet un canvi dràstic. Ni en un any ni en dos ho podran fer”. Pasarín ha assegurat que les desigualtats necessiten un tractament a llarg termini.
