Amb aquesta imatge Ajuntament i Generalitat han donat el tret de sortida a unes obres llargament anunciades, i llargament reivindicades pels veïns. De moment, però, l'enderroc de la Model es comença per una petita part, l'espai que fins ara ocupava el centre obert, d'uns 1.200 metres quadrats. Per les administracions implicades, es tracta del primer pas per canviar el mapa penitenciari de la ciutat. GERMÀ GORDÓ, conseller de Justícia "No tan sols hi haurà el retorn d'aquests terrenys, d'aquests espais, a la gent del districte de l'Eixample sinó que també passarà exactament el mateix pel que fa als espais de la Trinitat Vella." La urbanització provisional d'aquest espai on som, que fins ara ocupava el centre obert, té un pressupost de 370.500 euros. Es preveu que els treballs estaran enllestits a finals de tardor. Per al tancament definitiu de tota la Model, caldrà esperar encara fins a 2017. A l'espai que ara ocupa s'hi faran, entre d'altres, una escola, una residència per a gent gran i un espai memorial de la presó que hi ha estat durant més de 100 anys. Des del govern municipal, remarquen que obiran un procés participatiu amb els veïns per determinar-ne la configuració definitiva. Els terrenys ocupats per la Model tenen una extensió de 14.000 metres quadrats, o el que és el mateix: l'equivalent a sis interiors d'illla de l'Eixample.
L’enderroc de la Model, que tot just comença, posarà fi a una història que va començar a finals del segle XIX, amb la construcció de l’edifici, i que des de fa 30 anys els veïns reclamen que tanqui capítol i es destini l’espai a altres usos.
La història de la presó Model es remunta al juny de 1888, quan s’hi va posar la primera pedra. L’obra, a càrrec dels arquiectes Josep Domènech i Estapà i Salvador Viñals, va ser molt lenta i el penal no va entrar en funcionament fins a 16 anys després, el 1904. Amb aquest edifici, es va fer un pas important en la configuració del barri però també en la dignificació de les condicions de vida dels presos.
Al llarg dels anys, la presó Model ha viscut diverses situacions històriques: cops d’estat, guerres civils, dictadures i, finalment, democràcia. L’edifici va ser escenari de fets com la Setmana Tràgica, l’empresonament del president Companys i el seu govern pels fets d’octubre de 1934, i anys després, de les persones represaliades per lluitar contra el feixisme i la dictadura de Franco.
A l’altra cara de la moneda, la Model també va suposar un avenç en l’àmbit social, amb una escola obligatòria per als reclusos més joves, que allà aprenien a llegir i a escriure, francès, música o higiene. D’allà també en va sortir una orquestra formada per 80 professors de música empresonats després de la Guerra Civil.
Tota aquesta història però ha anat deixant petja en un edifici, que a banda d’envellir, també s’ha vist engolit pel creixement de la ciutat fins a quedar enmig d’un barri cèntric i molt poblat però mancat de serveis i equipaments. Des dels anys 90, els veïns de l’Esquerra de l’Eixample han reclamat amb concentracions, recollides de signatures i altres accions que es traslladi la presó i l’espai es destini a equipaments i zones verdes. Amb l’inici del segle XXI van arribar els primers acords per tancar el centre i traslladar-lo, uns acords que s’han anat incomplint i endarrerint fins ara. L’octubre passat, Ajuntament i Generealitat van signar un nou acord per alliberar definitivament aquest espai el 2017, del qual es comencen a veure els primers resultats.
El camí polític fins a l’inici de l’enderroc
L’any 2001 Artur Mas, aleshores conseller en cap de la Generalitat, i Joan Clos, l’alcalde, van signar un acord per tancar la Model l’any 2006 i fer-hi un parc, oficines, un hotel i equipaments però mantenint-hi un centre obert. El 2006 un nou pacte en va establir el trasllat a la Zona Franca i l’alliberació de l’Eixample i la Trinitat Vella. Tot i això, no va ser fins a 2009 quan es va presentar la primera maqueta del nou centre penitenciari de la Zona Franca.
L’any 2010, un mes abans de les eleccions al Parlament, l’aleshores president de la Generalitat, José Montilla, va escenificar l’inici de les obres de la nova presó, tot i que van quedar aturades amb el canvi de govern per les retallades.
L’anunci del tancament de la Model l’octubre de 2014 va ser celebrat pels veïns, tot i que des de l’AV Esquerra de l’Eixample valoren l’inici de l’enderroc d’aquest dilluns amb escepticisme.
Aquest mateix dilluns, en una entrevista al ‘BTV notícies matí’, l’alcalde, Xavier Trias, ha explicat que l’inici de l’enderroc suposa fer “irreversible” el procés, i ha explicat que “si no comencem a tirar-ho, això no es mourà”. Trias ha negat que es tracti d’una mesura electoralista, i ha recordat que fa temps que es parla del trasllat però aquest és el primer pas ferm.
“No ens en refiem gaire”
El president de l’Associació de Veïns Esquerra de l’Eixample, Lluís Ravell, ha explicat en una entrevista a Barcelona FM que té un “regust ambivalent” pel fet que comença l’enderroc d’una part del centre, però tem que sigui “una operació més aviat electoralista” més que no pas un “compromís real de desballestament i trasllat”.
Segons Ravell, alguns funcionaris de presons i educadors “estaven inquiets” per la manera “improvisada i poc seriosa” com diuen que s’ha fet el trasllat dels reclusos del centre obert. El president de l’associació de veïns ha asseverat que “no hi ha tanta diferència” entre aquest acord i els que s’havien signat i incomplert anteriorment.
