El Ple aprova una moció de suport a la consulta del 9-N

Amb puntualitat britànica, a les 12 del migdia, ha començat un ple convocat de manera excepcional per debatre i votar una moció de suport a la consulta del 9 de novembre. La presència de la presidenta del Parlament català, Núria de Gispert, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, i la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha estat un dels fets destacats d’aquesta sessió extraordinària que arriba dos dies després de l’aprovació de la llei de consultes a l’hemicicle català.

El ple s’ha fet a petició de CiU, ICV-EUiA i UxB i el text que s’ha votat mostra de manera explícita el suport de la ciutat a la convocatòria del referèndum, així com la intenció de posar a disposició del govern els elements necessaris per a la votació. El text ha generat crítiques per part del PSC i el PP, ambdós partits contraris a la consulta, que s’han queixat que no s’han acceptat els textos alternatius que van presentar per a aquesta sessió. Precisament el rebuig d’aquesta proposta és el que ha portat bona part dels regidors socialistes a seure a la tribuna dels convidats, en senyal de protesta. Als bancs del PSC avui la majoria de seients han estat buits i només s’han vist ocupats els seients del president del grup municipal, la portaveu i la portaveu adjunta.

Els primers a comparèixer han estat els presidents del Grup Municipal d’UxB, Jordi Portabella, i d’ICV-EUiA, Ricard Gomà. Tots dos s’han mostrat a favor de la consulta i han reivindicat el paper de Barcelona en un procés que afecta Catalunya. Jordi Portabella ha recordat com la ciutat s’ha posat a disposició del país en altres moments històrics i ha afirmat que els ciutadans volen votar el 9 de novembre perquè avui estan “governats pel desencís” del govern central. Ricard Gomà, d’ICV-EUiA, ha coincidit amb Portabella a rebutjar les amenaces del govern central i ha reclamat el dret a decidir sobre l’autodeterminació de Catalunya, però també sobre altres qüestions econòmiques i socials “per apoderar la ciutadania i refer el vincle democràtic”. Gomà ha ressaltat la legitimitat democràtica per l’àmplia majoria que ha aprovat la llei de consultes al Parlament i ha afirmat que la consulta és “jurídicament possible, democràticament viable i socialment imprescindible.”

A continuació han comparegut el president del Grup Municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, i el del PSC, Gabriel Colomé. Fernández Díaz ha criticat que el bloc sobiranista hagi tombat la proposta de text presentada pel PP i ha advertit l’alcalde: “es tracta d’un referèndum contrari a dret, que pot ser suspès, i vostè alcalde prevaricaria si no ho respecta posant mitjans per a un acte il·legal, com per exemple la cessió del padró.” Gabriel Colomé, del PSC, també ha advertit Xavier Trias: “serem jutjats pels nostres actes” i ha afirmat que la consulta fractura la societat. Colomé ha preguntat a l’auditori si “el dret a decidir és sinònim d’autodeterminació, independència, secessió o consulta legal?” i ha respost que no. Igualment, Colomé ha conclòs que el dret a decidir no existeix com a dret i que els ciutadans han d’expressar-se en les eleccions, que és l’espai reservat al vot.

L’última paraula per tancar el debat l’ha tinguda l’alcalde, Xavier Trias, que ha definit aquest com un moment “transcendent per al futur del país i la ciutat”. Trias ha recordat que avui 600 municipis petits i grans han fet plens extraordinaris per donar suport al president de la Generalitat i al Parlament de Catalunya. Tanmateix, l’alcalde s’ha compromès a facilitar tots els recursos i eines necessaris per fer possible la consulta. “Tenim una majoria social pel dret a decidir i per expressar-nos lliurement a les urnes”, ha dit Trias, que s’ha mostrat orgullós de ser l’alcalde de Barcelona, la ciutat que “ha mostrat al món la demanda dels ciutadans de Catalunya.” Amb una ovació dels assistents s’ha posat punt final al plenari.

Més de 660 municipis catalans donen suport al 9-N

Al llarg d’aquesta setmana, uns 666 municipis tenen previst celebrar plenaris per aprovar mocions a favor del referèndum del 9-N: un 70% dels 947 que hi ha a Catalunya. Segons l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i Municipis per la Independència (AMI), el degoteig d’adhesions és constant i preveuen que continuarà creixent. El president de l’ACM, Miquel Buch, ha afirmat que “no és una dèria d’uns quants alcaldes o alcaldesses o d’uns quants pobles, sinó que és la gran majoria d’ajuntaments, que representen la gran majoria de ciutadans.”