L'assentament del carrer de Puigcerdà, igual que molts d'altres, ja és història. El que no ha desaparegut, però, són imatges com aquesta. La ferralla continua sent, per a molts, l'única sortida que els queda per guanyar-se la vida. El problema és que aquesta activitat no està regulada enlloc. Un dels objectius de la nova cooperativa, que naixerà al setembre, és posar ordre perquè tots ells puguin treballar de manera legal. JORDI PORTABELLA, president del Grup Municipal d'ERC+Dcat+Rcat "El fet que estigui organitzada aquesta cooperativa en l'àmbit de la ferralla significa que no es pugui caure en circuits que tendeixen a ser mafiosos." El pla l'han presentat conjuntament l'acalde, Xavier Trias, i Jordi Portabella, que és, de fet, qui va tenir la idea. Portabella ha dit que és una de les aportacions més importacions que ha fet en els 15 anys que fa que és regidor a l'Ajuntament. La cooperativa arrencarà, de moment, amb 12 persones i si funciona, es podria ampliar fins a 30. Bona part de la gent que es dedica a recollir ferralla són subsaharians i estan en situació irregular. A ells se'ls oferirà un contracte d'un any perquè així puguin aconseguir els papers. XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona "La gent que està en situació d'al·legalitat i que no es poden expulsar del país perquè no hi ha la manera de fer-ho, jo sempre insisteixo que haurien de teniu un permís temporal perquè si no els condemnem a una situació d'irregularitat que no té sentit." Des de la Xarxa de Suport als Assentements creuen que la idea de la cooperativa és bona però insuficient. Manel Andreu, portaveu de la Xarxa d'Assentaments del Poblenou. "Hi ha un miler de persones en aquesta situació. És una gota en mig d'un oceà" Pablo Ruiz "Ara fa un any i mig el govern va posar en marxa el Pla d'Assentaments Irregulars. En aquest temps han reallotjat en pensions o en pisos tutelats a 267 persones i 34 d'elles ja tenen feina" Però hi ha qui no veu clar marxar a viure a un alberg. És el cas del Mamadou, de Senegal. Ell vivia a l'assentament del carrer de Puigcerdà i ara s'ha instal·lat a una altra nau. Mamadou "Yo recojo chatarra y en la pensión no la puedo meter..." De fet, aquest és el problema amb què sovint es troben els Serveis Socials. Molts no volen instal·lar-se en pensions si no poden emportar-se allà la ferralla que recullen. Sobretot, perquè d'aquí treuen els pocs diners que tenen per viure.

La prova pilot de la cooperativa començarà al districte de Sant Martí, i es planteja com un servei de recollida de ferralla porta a porta que reforçarà el circuit que ja existeix actualment. Els treballadors de la cooperativa rebran mensualment l’equivalent al salari mínim interprofessional: 645,30 €. A més, una part d’aquests diners, un 30% del sou com a màxim, anirà destinada a pagar l’allotjament dels ferrovellers.

El projecte, proposat inicialment pel Grup Municipal Unitat per Barcelona i desenvolupat en col·laboració amb CiU, cerca “situar la recollida de residus en un àmbit legal i ajudar a la reinserció laboral i social de les persones que s’hi dediquen”, en paraules de l’alcalde, Xavier Trias. A més, Trias ha reclamat al Govern espanyol que doni permisos temporals als immigrants que no poden regularitzar la situació per evitar perpetuar-ne la situació.

La creació del projecte, que anirà acompanyat d’una campanya prèvia d’informació als veïns de Sant Martí, estarà assessorada per LabCoop, una cooperativa de segon grau dedicada a impulsar projectes d’emprenedoria social. La cooperativa de ferrovellers suposarà una despesa de 274.000 euros per a l’Ajuntament, tot i que, segons Jordi Portabella, comportarà “un estalvi en la despesa social” en altres aspectes.

La presentació de la cooperativa s’ha fet just un any després del desallotjament de la nau del carrer de Puigcerdà, on hi havia l’assentament irregular més gran de la ciutat. Justament aquesta tarda, la Xarxa de Suport als Assentaments ha fet un acte a les portes del solar per denunciar la situació en què es troben les 300 persones que hi vivien a dins. Asseguren que molts estan en uns situació precària perquè no tenen manera de regularitzar la situació.

Manel Andreu, portaveu de la Xarxa de Suport als Assentaments, creu que la idea de la cooperativa és bona però no serà suficient per atendre totes les persones que es dediquen a recollir ferralla. “Si el projecte tira endavant, donarà feina, com a molt, a 30 persones. Si als subsaharians que recullen ferralla hi sumem els galaicoportuguesos i la gent d’aquí, són més de 1.000. Així que és només és una solució a mitges”, assegura Andreu. I a tot això, diuen, s’hi ha de sumar els problemes que tenen per regularitzar la seva situació. “Molts d’ells són immigrants en situació irregular i com que no poden accedir a cap lloc de treball, no poden aconseguir els papers. I sense papers, no hi ha feina. Així que és el peix que es mossega la cua”, denuncia el portaveu de la Xarxa de Suport als Assentaments.

Juntament avui l’Ajuntament ha donat xifres del Pla d’assentaments irregulars que va posar en marxa ara fa un any i mig per fer front a la situació. En aquest temps han atès 570 persones. A 267 les han reallotjades en pensions o pisos tutelats i 34 ja han aconseguit feina. El problema és que alguns no volen marxar als albergs que els ofereix l’Ajuntament perquè allà no poden guardar la ferralla que recullen i prefereixen instal·lar-se en altres naus abandonades.