Per l'aspecte de la façana, la recordem com l'última casa que s'ha desallotjat i tapiat. Després d'aquest últim episodi, ara l'espera l'enderroc de l'interior. L'Ajuntament de Barcelona ha acceptat la llicència de desconstrucció que va presentar el propietari. De moment, se'n conservarà la façana perquè, per començar, ningú no ha demanat que es tiri a terra. Però més enllà d'això, el més singular és que La Carboneria, l'antiga casa Tarragó, és la finca més antiga de l'Eixample. La va construir Antoni Valls i Galí el 1864. ENRIC GRANELL, arquitecte La ubicació ja n'és un fet curiós. Fa xamfrà entre el carrer de Floridablanca i Comte d'Urgell i és molt poc fonda, ja que antigament per darrere hi passava el Camí de Ronda. La casa llueix als quatre vents amb quatre façanes, un fet gens habitual a l'Eixample. La posterior és plena d'arcs. Els experts creuen que, malgrat que la finca tingui 150 anys d'història, encara hi ha possibilitats de rehabilitar-la. ENRIC GRANELL, arquitecte La Carboneria comparteix aquesta distinció amb el que encara queda de les cases Cerdà. Totes són obra d'Antoni Valls Galí, però si alguna cosa diferencia aquestes tres construccions és que La Carboneria és, precisament, la més original.

Feia cinc anys i mig que la finca estava ocupada i en unes hores, els Mossos d’Esquadra la van deixar buida. Ubicada a la cruïlla del Comte d’Urgell amb Floridablanca, aquest edifici es va construir sota la direcció del mestre d’obres Antoni Valls Galí, el 1864 i és considerada la primera edificació de l’Eixample. Tot i això, la casa Tarragó no figura en el catàleg del patrimoni, que protegeix els edificis que tenen un valor artístic i històric.

I, de fet, de valor històric no n’hi falta. A part de la ser la finca més antiga de l’Eixample, és molt edifici molt singular. Fa xamfrà entre el carrer de Floridablanca i el Comte d’Urgell i és molt poc fonda, ja que antigament per darrere hi passava el camí de Ronda. A més, té quatre façanes i una d’elles és plena d’arcs.

L’Ajuntament ja ha confirmat que hi ha una ordre de demolició pendent. El consistori ha acceptat la llicència de descontrucció que va presentar el propietari. De moment, se’n conservarà la façana perquè  ningú no ha demanat que es tiri a terra.

Els experts demanen que no es tiri a terra. L’arquitecte Enric Granell diu que si fos així, “desapareixaria el primer queixal del barri’. A més, afegeix que malgrat que la finca té 150 anys d’història, “és pot rehabilitar fàcilment”.