El preu de la cultura

La promoció per anar al cinema a 2,90 €, que acaba aquest dimecres, ha aconseguit incrementar un 900% el nombre d'espectadors als cinemes espanyols d'un dimarts. El cap de setmana també es van formar llargues cues per entrar als edificis del 48h Open House, espais on sovint s'ha de pagar entrada. L'oferta cultural gratuïta o amb descompte causa allaus de públic que, pel que sembla, no estan en situació de pagar els preus habituals.

La Festa del Cinema, que durant tres dies permet veure pel·lícules a 2,90 €, va obligar dilluns els organitzadors a donar solucions alternatives a través de Facebook i Twitter perquè els usuaris poguessin registrar-s'hi. Als cinemes, els espectadors van haver de fer llargues cues per poder gaudir de les estrenes als preus de la promoció.

Aquesta imatge contrasta amb el dia a dia de sessions que, sovint, estan pràcticament buides. La caiguda del nombre d'espectadors als cinemes pot ser que no estigui causada per la pirateria o la manca de qualitat de les pel·lícules, sinó per una qüestió de diners?

L'elasticitat de la demanda

Enrique Dans és professor a l'IE Business School i bloguer. Precisament, al seu blog fa avui una reflexió sobre l'èxit de la promoció i la trasllada a la industria del cinema. "Què passa quan un sector 'pràcticament deprimit' que fa mesos que evoluciona a la baixa, aconsegueix disparar en un dia l'assistència de públic?", es pregunta. Segons dades de Rentrak Spain, empresa de medició d'audiències de cinema i vídeo, ahir van anar al cinema un 900% més d'espectadors que dimarts passat. Quan els preus es divideixen per dos, el públic es multiplica per 10.

Segons Dans, les cues als cinemes de tot Espanya aquests dies, tot i la possibilitat d'obtenir pel·lícules completament gratuïtes a la xarxa, només té una explicació: el que els economistes anomenen "l'elasticitat al preu de la demanda", una mesura per mostrar el grau de resposta als canvis de preu. Per tant, per Dans no és la pirateria, ni tan sols la pujada de l'IVA el que tira enrere. És el preu: el cine és car, sentencia.

El mateix passa amb el teatre: les promocions i els descomptes exhaureixen, sovint, unes localitats que a preu normal costen de vendre. Un altre exemple: més de 190.000 persones van visitar El Born Centre Cultural a principis de setembre, durant els 17 dies de portes obertes, una xifra segurament difícil d'assolir a partir d'ara durant el funcionament normal del centre. El mateix èxit va tenir ‘L’auca del Born’, l’espectacle inaugural del Tricentenari BCN, que va omplir al 100% les 25 funcions realitzades, amb un total de 12.500 assistents. El preu de l'entrada era de dos euros.

Cultura de baix cost

Gratuït o barat són dues paraules que atreuen. Molts blogs i webs les fan servir conscients de la tirada. Barcelona Free n'és una. Aquesta plataforma proposa una agenda d'activitats a baix cost a Barcelona. La ciutat ofereix cada dia un munt d'activitats a què tothom es pot apuntar sense pagar ni un cèntim. No són els únics. ForFree també recopila i difon des d'un taller de música fins a una sessió de jazz o un festival de narració oral. Tot gratuït.

La llista és llarga: la pàgina de Facebook Sin un duro també proposa activitats que es poden fer a Barcelona, gratuïtes o per pocs euros. Té més de 40.000 seguidors molt actius que hi pengen diàriament publicacions. L'objectiu sempre és el mateix: gaudir de la cultura sense desembutxacar gaire. O, millor, res.