Barcelona i les grans manifestacions multitudinàries per la pau

El terrorisme d’ETA, d’Al-Qaida, els refugiats i la pau han mobilitzats milers de ciutadans les darreres dècades

La manifestació de rebuig dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils es preveu multitudinària. Una imatge que ja s'ha vist en altres ocasions. El 2004 prop d'un milió i mig de persones ja van cridar contra el terror d'Al-Qaida a la capital catalana. Va ser després que l'11-M l'organització terrorista matés 192 persones i deixés més d'un miler de ferits a Madrid.

Durant els pitjors anys d'ETA, Barcelona també es va manifestar de manera massiva en repetides ocasions. El pitjor dels atemptats va ser el d'Hipercor de la Meridiana del 1987, en què van morir 21 persones i 45 més van quedar ferides.  Tres dies després, 700.000 persones van omplir els carrers de la ciutat en contra de la banda terrorista.

Les mobilitzacions es van repetir amb els assassinats de Miguel Ángel Blanco, l'any 1997,  i el d'Ernest Lluch, el 2000. Ambdós van congregar prop d'un milió de persones en grans manifestacions a Barcelona. L'any 2003, amb l'ofensiva militar a Iraq, els catalans i barcelonins van alçar la veu per cridar "No a la guerra" i demanar la pau. Hi van participar 1.300.000 persones.

El 18 de febrer del 2017, Barcelona va protagonitzar la manifestació més gran d'Europa a favor dels refugiats. Amb el lema "Volem acollir", es van manifestar 500.000 persones segons l'organització, 160.000 segons la Guàrdia Urbana.

Patrimoni cultural

Barcelona té una gran tradició mobilitzadora. Segons Jofre Padullés, membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), aquestes convocatòries converteixen els milers de ciutadans que hi participen en un sol subjecte col·lectiu. "Barcelona és pionera i no té res a envejar a altres ciutats a l'hora de sortir al carrer a defensar aspectes que tenen a veure amb els drets humans, amb la dignitat de les persones, i està clar que forma part del seu patrimoni cultural", afirma Padullés.