Barcelona aprèn d’altres models de remunicipalització de serveis públics

Polítics, tècnics municipals i experts d'altres països del món han compartit experiències en les jornades Remunicipalització, que ha organitzat l'Ajuntament. La recuperació pública de serveis essencials com l'aigua, l'energia o el transport és una tendència no només a Europa, sinó a tot el món. Destaquen casos com el de Munic (Alemanya), que el 2025 subministrarà un 100 % d'energia neta i pública a tota la ciutat, o el de Tallinn (Estònia) que des de 2013 ofereix transport públic gratuït amb resultats sorprenents.

Margaret Thatcher, "la Dama de Ferro", és un dels símbols del que va representar la privatització de serveis públics durant la dècada dels anys 90, una tendència que des de fa uns anys s'està començant a revertir. Per exemple, els últims 15 anys (de 2000 a 2014), França ha viscut 94 processos de remunicipalització de l'aigua, amb París al capdavant, mentre que als Estats Units han estat 58, i a l'estat espanyol, 14. Passa el mateix en el cas de l'energia. Aquí Alemanya és capdavantera, amb ciutats com Munic, que s'ha marcat l'horitzó de 2025 perquè tota l'electricitat de la ciutat sigui subministrada per energies renovables i 100 % públiques. Fins i tot hi ha experiències que van un pas més enllà com la ciutat de Tallinn, a Estònia, on des de 2013 s'ofereix transport públic gratuït. Per David Hall, director de la Unitat de Recerca Internacional de Serveis Públics de la Universitat de Greenwich i un dels ponents de les jornades, "si tu poses el transport públic gratuït, tothom el fa servir, tothom hi puja. El resultat d'això és que poca gent utilitza el cotxe, la contaminació de l'aire baixa, la congestió a les carreteres baixa i tothom es pot moure per treballar més ràpid". I al final, segons Hall, els avantatges que això genera acaben compensant la pèrdua econòmica.

La remunicipalització de l'aigua, a debat

Aquí, a casa nostra, també trobem exemples de remunicipalització. El cas de l'aigua fa temps que és en l'agenda política de molts municipis, entre els quals Barcelona, Terrassa, Sabadell o Sant Cugat. També és el cas de Ripollet. Pilar Castillejos, tinenta d'alcalde d'aquest ajuntament, explica que van començar a treballar-hi tot just en arribar al consistori, el 2015. El camí no és fàcil, explica que han hagut de fer "un treball jurídic important", lluitar contra els prejudicis que afirmen "que la gestió privada ha de ser millor que la pública" i treballar per recuperar la gestió i el control de les dades que fins ara han estat a mans d'una empresa privada.

Pisarello: "Hem de ser rebels competents"

En el cas de Barcelona, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, marca com a prioritats del consistori la remunicipalització de l'aigua, l'energia i els serveis funeraris. Pisarello creu que no s'ha de ser doctrinari sinó que opta per analitzar cas per cas. "Hem de ser rebels competents envers una realitat que no ens agrada", afirma, buscar escletxes per salvar els obstacles normatius, ser imaginatius i recuperar uns serveis que siguin de "qualitat, més barats i gestionats de forma més democràtica i transparent".