“El dia dels atemptats vam doblar els treballadors”

Els treballadors del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona també van necessitar suport

El dia de l'atemptat a la Rambla el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona va desplegar tots els efectius per atendre les víctimes, els testimonis dels atacs i els ciutadans que van patir l'impacte psicològic dels fets tot i no trobar-se a la Rambla. Els mateixos professionals que van assistir les víctimes, acostumats a situacions de crisi, van necessitar atenció psicològica per la magnitud dels fets. Dos mesos després dels atemptats expliquen que la ciutat va tancant a poc a poc la ferida que ha marcat Barcelona per sempre.

La trucada que va activar les emergències de la ciutat

La directora del CUESB, Montserrat Rovira, explica que el 17 d'agost a la tarda van rebre a la centraleta una trucada de Protecció Civil que els alertava d'un atropellament a la Rambla. Tal com marca el protocol, un professional va valorar immediatament l'emergència de l'avís i, en aquest cas, es va activar el protocol dels casos més greus. En qüestió de segons es va fer una reunió per definir el dispositiu i donar la informació de la qual es disposava en aquell moment. "Tot plegat s'ha de fer en tres o quatre minuts, perquè abans de mitja hora hem de ser al lloc dels fets", explica Rovira.

Un dispositiu excepcional

El personal habitual es va duplicar al CUESB. Aquell dia hi van arribar a treballar 25 professionals, entre psicòlegs, treballadors socials i persones especialitzades en atenció d'emergències. El centre va contactar amb tot el personal que aquell dia no treballava, a la vegada que de manera voluntària molts van acudir al lloc de feina per col·laborar en el desplegament.

Una vegada a la Rambla, per atendre de manera eficaç les víctimes de l'atac terrorista es va habilitar un punt d'atenció a l'Hotel Avenida Palace, a la Gran Via amb el passeig de Gràcia. Des d'allà van enviar 18 persones al CUESB, totes elles estrangeres. "Algunes no podien tornar al seu hotel, perquè estava dins la zona acordonada, d'altres pernoctaven fora de la ciutat i necessitaven un lloc on passar la nit, i que algú els acompanyés a buscar el cotxe", expliquen des del centre. Allà es disposa de 100 llits i una cuina per servir àpats en menys d'una hora.

L'atenció psicològica, clau en un moment de caos

Al CUESB, situat al carrer de la Llacuna, s'oferia menjar i allotjament, però també atenció psicològica. La feina es va multiplicar l'endemà dels atemptats. Fins a mitjans de setembre s'havien atès 777 persones, que van requerir parlar amb un psicòleg, 180, de manera presencial i 240, per telèfon. "Hi havia trucades de ciutadans que no podien dormir, que tenien neguit... i se'ls donaven pautes per tractar-ho. Els casos més greus es derivaven a un tractament psicològic més intents", explica la Cristina Turú, psicòloga del CUESB. Recorda que "l'impacte dels atropellaments a la Rambla també va fer agafar por a persones que no van viure directament els fets. Turú explica que la magnitud dels fets  va crear un dolor col·lectiu, que conclou que millorarà, perquè "a poc a poc anem cicatritzant la ferida que ens van fer el 17-A, però encara ens fa mal".

Des del CUESB també es va acompanyar les famílies de les víctimes mortals a l'Institut de Medicina Legal i Forense, per identificar els cossos. La directora del CUESB  explica que normalment són ells els qui comuniquen la mort d'un accident als familiars, ja sigui al metro o de trànsit, i també fan aquest tipus d'acompanyaments, i explicar que "els casos més delicats són els dels accidents on hi ha implicats menors".