‘Autobiografia de Barcelona’, la història de la ciutat a través dels documents

L'Arxiu Municipal de Barcelona amaga moltes històries de la ciutat. L'historiador Daniel Venteo les ha recollit i posat a l'abast del gran públic a 'Autobiografia de Barcelona'. En 350 pàgines, el llibre treu a la llum més de mig miler de documents que daten des de 1249, quan es va constituir el Consell de Cent, fins a les eleccions de 1979.

Durant dos anys, l'historiador Daniel Venteo ha recorregut els 13 centres de l'Arxiu Municipal de Barcelona. De la recerca, n'ha seleccionat els 550 documents que teixeixen 'Autobiografia de Barcelona', un volum coeditat per Editorial Efadós i l'Ajuntament de Barcelona. El llibre no és una correlació de dates històriques sinó que segueix el curs dels grans temes de ciutat a través dels segles. L'obra destaca per la difusió del patrimoni documental de la ciutat, ja que treu a la llum per primer cop mapes, fotografies i pergamins.

Fullejant 'Autobiografia de Barcelona', podem endinsar-nos en el govern de la ciutat, des que el rei Jaume I va concedir als barcelonins el privilegi d'autogovernar-se, el 1249, fins a la restauració de l'ajuntament democràtic, el 1979. També fa un recorregut per les obres que han definit la Barcelona actual, com l'enderrocament de les muralles, el pla Cerdà o l'obertura de la via Laietana. Daniel Venteo també ha volgut donar veu als ciutadans anònims.

L'autor del llibre, el defineix com una autobiografia perquè, assegura, "és la mateixa ciutat que s'explica a través dels documents". Això sí, també es fa autocrítica i s'hi exposen temes com la pobresa, el treball infantil, l'esclavitud, la petjada que van deixar els bombardejos de la Guerra Civil a la ciutat i la prostitució.

Per exemple, aquesta imatge és testimoni que fa poc més de 100 anys els infants encara treballaven en fàbriques. A la fotografia, s'hi poden veure els empleats de la fàbrica Camilo Mulleras el 1900. Les primeres files les ocupen nens d'entre quatre i sis anys.

A les pàgines del costat d'una assignatura ja resolta, es tracta una altra que encara segueix pendent: la prostitució. La primera documentació en què consta l'exercici de la prostitució a Barcelona data de 1332. En els temps de la Corona d'Aragó hi havia bordells legals a la ciutat i els costats de la Rambla es van convertir en un "barri vermell". El 1935 es va abolir la prostitució com a mesura a favor de la dignitat de la dona. Aquesta és la cartilla sanitària d'una prostituta de 1890.