ÀrticXpress: Les 5 millors veus femenines del novembre

Aquesta és la tria que ha fet la nostra redactora Cristina López

Últimament es fa difícil veure la llum, i no només pel canvi horari. Per sort, en aquests dies que queden fins al desembre, cinc artistes femenines il·luminaran amb la seva veu alguns escenaris de la ciutat. Sortiu de la foscor i deixeu-vos enlluernar.

1.- Morgan

Centre Artesà Tradicionarius. 25 de novembre

Les veus sintetitzades del trap són la màxima novetat musical dels últims anys. Entendreu que alguns agraïm un parèntesi en la vida i escoltem grups moderns que sonen a clàssic, com Morgan. I és que la veu de Carolina de Juán, o Nina, com se la coneix a l’escena madrilenya, no es pot sintetitzar ni amb paraules ni amb una màquina.

 

2.- Epica

Sala Razzmatazz. 24 de novembre

Té registres vocals de mezzosoprano però no aneu a buscar-la al Liceu. Simone Simons és la vocalista d'Epica, banda holandesa de metal simfònic. Tranquils: està especialment indicat per aquells que titllen de soroll qualsevol derivat del heavy-metal. Música de l’infern cantada amb veu celestial.

 

3.- Mon Laferte

Sala Razzmatazz. 21 de novembre

“Yo como mujer estoy hasta la madre de que me hagan preguntas pendejas machistas”. Així va respondre fa uns dies Mon Laferte a un reporter que li va preguntar com és que tenia tant públic femení si les dones s’ataquen entre elles. Laferte és una dona amb caràcter: en el discurs i també en la veu. Per ella, cantar al desamor d’un home i ser feminista és perfectament compatible. Com també ser una cantant d’esperit independent i esdevenir un fenomen de masses a Llatinoamèrica.

 

4.- Sílvia Pérez Cruz

Teatre Tívoli. 17 de novembre

No necessita presentació. És la veu femenina per excel·lència a casa nostra: tothom sap qui és, tothom en parla. Podeu esmentar-la als vostres sopars d’empresa o de Nadal, mai no falla. Però el que cal fer és anar a escoltar-la en directe perquè, com passa amb el Messi, d’artistes com ella en surten poques en cada generació.

 

5.- Nicole Atkins

Sala Sidecar. 22 de novembre

Estàs al límit, entres al centre de rehabilitació i et trobes un productor conegut  que et diu que deixis de fer merda rock indie perquè ets cantant de soul. Això passa. Li va passar a Nicole Atkins, a la qual tampoc no li havia anat gaire malament fins ara amb la merda de rock indie. Però quan tens un senyal (o una revelació) així és normal que t’acabi posseint i et canviï la vida i la carrera. Aixií doncs, prepareu-vos per escoltar merda de la bona a l’escenari del Sidecar.