Són moltes les sales de teatre, companyies i productores que han optat per oferir les seves obres en línia durant el temps que ha durat el confinament, ja que la crisi del coronavirus i la quarantena han impedit gaudir-ne presencialment. Tot i que darrerament algunes sales havien començat a obrir de nou, el rebrot de contagis i les mesures imposades per la Generalitat han fet que aquesta reobertura s’hagi hagut d’aturar. Sembla, doncs, que de moment haurem de seguir gaudint del teatre de forma telemàtica. A continuació teniu el llistat d’obres de teatre completes que es poden veure “online”, ordenades de forma alfabètica.

Totes les propostes teatrals en línia

‘A cada rey su merecido’

L’espectacle, escrit per Félix Herzog, posa de manifest la cruesa de les guerres. L’espectacle, dirigit per Òscar Molina, explica la història d’una guerra perpètua entre dos néts i està inspirat en la història real de la pròpia família de l’autor: un falangista i un comunista vivint junts sota el mateix sostre i una mare intentant mantenir la pau. La producció de la Sala Veruss Glòries es pot veure ara de forma telemàtica.

‘Al sostre’

En Lapo i en Loti són dos artesans que treballen per Miquel Àngel pintant el sostre de la Capella Sixtina. a diferència de l’amo, ells són grans experts en el seu camp. Un bon dia, el geni els acomiada perquè vol acabar el sostre tot sol, utilitzant mètodes molt qüestionables i endurse’n tots els elogis. Secretament, en Lapo i en Loti, tornen a la Sixtina, per venjar-se per haver-los deixat sense feina. Però quan vegin el que ha fet el mestre, el seu pla canviarà. ‘Al sostre’ és un text de Nigel Planer, a qui molts coneixereu pel seu paper de ‘Neil’ a ‘Els joves’. El que potser no coneixíeu era la seva faceta de dramaturg.

‘Ànsia (Crave)’

La companyia La Salamandra comparteix el muntatge ‘Ànsia (Crave)’, un text de Sarah Kane, que es va poder dues temporades a la Sala Atrium. ‘Ànsia (Crave)’ és una obra que evoca la introspecció col·lectiva i en la qual quatre personatges enmig d’un món en ruïnes lluiten contra les seves pors i la seva solitud a l’espera desesperada d’una resposta que no arriba. Aquest muntatge el va dirigir Loredana Volpe i comptava amb Patrícia Mendoza, Anna Casas, Xavier Pàmies i Rodríguez Rosell, i amb música en viu del violinista Álvar Llusá-Damiani.

‘Bildelberg Club Cabaret’

‘Bildelberg Club Cabaret’ és la més picant imposició del Nou Ordre Mundial. Una reunió secreta de les persones més poderoses del món on es decidirà el futur de la humanitat. Resoldran militarment una greu amenaça planetària i despatxaran temes de control demogràfic i de control mental. Sempre, a través de números de cabaret. Aquesta proposta de Toni Orensanz i Oriol Grau és una producció de la Sala Trono que està disponible durant aquests dies de confinament.


‘Bleu!’ (dansa/familiar)

Prenent la mitologia clàssica del Mediterrani com a punt de partida, ‘Bleu!’ explica la trobada entre un mariner i una nimfa del mar. La història comença quan la nimfa deixa caure al mar una perla que ell haurà de trobar. El mariner farà un viatge ple d’aventures a través del mar, transformant així aquesta història en un recorregut iniciàtic de descobriments i coneixement. El muntatge de la Compagnia Tpo s’inclou dins la iniciativa ‘No et desballis’ del Mercat de les Flors i es podrà veure a partir del 27 d’abril. Està recomanat a partir de 4 anys.

‘Bluf’

‘Bluf’ és un muntatge de la companyia La Calòrica que es va estrenar al Festival Temporada Alta 2014. L’obra barreja l’imaginari de la novel·la gràfica, el realisme íntim i la comèdia més esbojarrada per construir una historia múltiple sobre personatges que no volen triar per por a perdre i perden perquè no volen triar. La podeu veure clicant sobre la imatge.

‘Cegada de amor’

El confinament també permet reviure un dels grans èxits de La Cubana. ‘Cegada de amor’ va estar cinc anys a la cartellera (entre el 1994 i el 1998) i la van veure més d’un milió d’espectadors. Ara, podeu recuperar-la online. Un espectacle que mesclava cinema tridimensional i teatre, dirigit i amb llibret de Jordi Milán, amb lletra i música de Joan Vives Santfeliu, i que interpretaven, entre d’altres, Anna Barrachina, José Corbacho i Santi Millán. S’hi explica la història de l’Estrellita, una noia òrfena de 17 anys que s’enamora d’un jove francès estudiant de Medicina. El noi convida l’Estrellita i la seva tia a París, on celebrarà el seu aniversari, però un desafortunat accident la deixa cega. La protagonista no vol saber res del xicot francès i torna a Espanya; ell no dona per perduda la relació, acaba la carrera de Medicina en un any i lluita per tornar a estar al costat del seu amor.

‘Cinemúsica’ (familiar)

‘Cinemúsica’ és una immersió sensorial en les rutines diàries dels infants. Estimula els sentits del nadó a través de la música en directe, les arts del moviment i el cinema. El joc de sons i d’estètiques ajuda les actrius a parlar sense paraules de la quotidianitat. Aquelles petites accions del dia a dia, com ara despertar-se, vestir-se o jugar es tornen úniques en enllaçar-les creativament amb el setè art. Els pioners Chaplin, Keaton, Méliès i els germans Lumière guien el nadó en el seu primer despertar escènic. La companyia Viu el Teatre ofereix ara la possibilitat de gaudir d’aquest muntatge de forma telemàtica. L’espectacle dura 30 minuts i està recomanat per a nadons d’entre zero i quatre anys.

‘Cita a cegues’ (dansa)

Aquest muntatge és una trobada entre dos “animals escènics” cadascun en el seu àmbit, per primera vegada junts en un escenari: Sol Picó i Marco Mezquida. Un viatge musical amb sinestèsia de moviments i sons. Ells ens explicaran una història d’amor, però no necessitaran utilitzar paraules, només el llenguatge de la música en el cas de Mezquida i el del moviment en el cas de Sol Picó. No us estranyi si la veieu ballar sobre les taules o les cadires, o si de sobte es puja al piano.

‘Dancing with frogs’ (dansa)

A ‘Dancing with frogs’, la ballarina i coreògrafa Sol Picó reflexiona, qüestiona i analitza el món de la masculinitat, aquesta altra meitat, el complement biològic del femení. Què és allò masculí sense la part femenina? Hi ha límits entre ells? Com viu, sent, actua, pateix, es relaciona amb el món, l’home del S.XXI? És el mateix de sempre o alguna cosa ha canviat? Sol Picó balla amb gripaus o amb lumbersexuals, neo-macarrons, metrosexuals i andrògins en una aventura àcida, bruta, gamberra i tragicòmica estrenada el 2017 i que ara podeu veure aquí.

‘Digue’m la veritat’

‘Digue’m la veritat’ és un espectacle de Pablo Ley dirigit per Josep Galindo. La Cristina, una especialista en alimentació antiga, convida un grup d’amics, a qui fa anys que no veu, a una vetllada exclusiva amb la qual s’inaugura un cicle de sopars amb els plats principals basats en ingredients prehistòrics. Contents de retrobar-se, recordaran el seu passat comú sense imaginar el que està a punt de succeir. Perquè… qui són en realitat aquests convidats? Per què han coincidit en aquesta vetllada? El Teatre Eòlia s’uneix a les sales que ofereixen contingut en línia i ofereix la possibilitat de recuperar aquest espectacle de 90 minuts i edat recomanada a partir de 12 anys.


‘Dilluns de merda (Els Pirates Teatre)’

Des d’El Maldà proposen la iniciativa ‘Dilluns de merda’, que consisteix en una sèrie de 4 capítols gravats des del confinament i relacionats amb l’activitat teatral de la sala. Cada setmana en publicaran un i quedarà penjat a YouTube. El primer capítol es titula ’19 anys d’Els Pirates Teatre’ i proposa un recull de diferents textos i cançons que han format part dels espectacles que la companyia ha presentat durant aquests anys.

‘Dilluns de merda (Dones amb història)’

El segon capítol de ‘Dilluns de merda’ està dedicat a ‘Dones amb història’, i fira a l’entorn de tres espectacles que havien de veure’s al Maldà durant aquest temps. Es tracta de l’emotiva ‘Barbes de Balena’, d’Anna Maria Ricart, ‘Akelarre’, de la companyia The Feliuettes, que inlou cançons de Clara Peya i Arnau Tordera entre d’altres i ‘El silenci dels telers’, dirigit per Ferran Utzet.

‘Dilluns de merda (històries musicals)’

El tercer capítol del cicle ‘Dilluns de merda’ és el capítol més musical, i s’ha fet a través de fragments de tres espectacles del gènere. ‘La trilogia de l’amor’ d’Alícia Serrat, que s’havia pogut veure en diverses ocasions, ‘Mistela Candela Sarsuela’, que s’havia d’estrenar el 22 d’abril a la sala i ‘Una habitació buida’, un dels èxits de la temporada.

‘El don de las sirenas’

Román i Bettina, un jove matrimoni argentí, es trasllada a viure a Barcelona. Carles, el seu amic català, serà el seu primer enllaç amb el nou país. Però aquest ha de donar una notícia important: l’operaran a vida o mort i espera que un d’ells dos estigui al seu costat quan arribi el moment. Glòria, veïna de la parella, apareix d’una manera inquietant: el seu amant la requereix a milers de quilòmetres i ella no sap si anar-hi. A què ens obliguen l’amor i l’amistat? Quins són els seus veritables límits? Hi ha una autèntica frontera entre ells? Tenen tots dos data de caducitat? Aquestes són alguens de les preguntes que ens planteja aquest text que es va poder veure a la Sala Trono i que ara podeu recuperar telemàticament.

‘Eli’

Un pare i un fill amb una relació greument malmesa per tots els buits que ocupen les paraules i emocions que no han sabut compartir durant anys. Un aniversari i un regal que els obligarà a enfrontar-se a tot el que tenen dins, al que tenen fora, i al que ja no tenen. Aquest regal és una “eli”, una màquina on hi pots crear les personalitats que vulguis perquè mai estiguis sol… el risc, depèn de tu. Aquest muntatge de Roc Esquius, dirigit per Antonio Calvo i protagonitzat per Pep Antòn Muñoz i Jaume Casals Vives, es pot veure telemàticament a través del vimeo de la sala Versus Glòries.

‘El lleig’

Lette és lleig. Tan lleig que el seu cap li prohibeix presentar el seu nou invent a la propera conferència d’enginyeria. L’efecte de la seva fisonomia en els fabricants podria ser devastador. És per això que Lette decideix passar a l’acció i buscar un cirurgià plàstic. Tal com es desperta de l’anestèsia, res no és com abans. El doctor ha aconseguit una obra mestra i li proporciona una inimaginable carrera professional, econòmica i noves oportunitats romàntiques. Un succés rere un altre el catapulten a una completa i excitant nova vida. Però la carretera de tornada al què va ser queda literalment tallada….  Joan Negrié, Oriol Grau, Neus Umbert i Pep Muñoz protagonitzen aquesta comèdia de la Sala Trono dirigit per Juan Carlos Martel.

‘El profeta’

‘El profeta’ és un espectacle de la companyia La Calòrica que es va estrenar al Teatre Tantarantana l’any 2016.  És una creació col·lectiva sobre la crisi del pensament científic i de l’auge de les noves espiritualitats en què vivim immersos actualment. Són tres històries que ens parlen sobre el que creiem i què és el que ens porta a creure-ho. La companyia ofereix ara la possibilitat de veure-la en línia.

‘Els tres aniversaris’

La Irina celebra el seu aniversari. Havia planejat una gran festa amb música, ball i molts convidats. Però  els pocs convidats que han vingut estan asseguts a terra desganats i el seu germà Andrei ha vingut amb una nova parella, embarassada. Les seves germanes tampoc contribueixen gaire a que s’estengui l’alegria: la Masha està atrapada en un matrimoni sense amor i flirteja amb Georg, l’únic amic casat de l’Andrei. L’Olga és l’única dels quatre que treballa i ha de finançar tota la família, ja que l’herència que van deixar els seus pares va ser malgastada fa temps i la casa familiar està molt deteriorada. Aquest patró es repeteix els dos anys següents: la festa torna a fracassar a causa d’un nou embaràs, una aventura amorosa, intents de suïcidi, deutes, manca de feina i perspectives vitals; i la solidaritat entre les tres germanes es posa a prova. Els personatges de Kriecheldorf tenen una extrema capacitat analítica, i això els submergeix encara més en el dolor de saber-se fracassats en el terreny personal i social, i de veure reflectit el seu propi fracàs en el de l’altre. La decadència de la casa dels germans representa així l’exteriorització d’aquest sentiment de ruïna i degradació. Anna Alarcón, Rosa Boladeras, Miranda Gas, Joan Negrié, Victòria Pagès i Albert Triola protagonitzen aquest muntatge de la Sala Trono que ara podeu veure telemàticament.

‘FlexelF’ (dansa/familiar)

‘FlexelF’, d’Àngels Margarit, presenta una proposta educativa que treballa al voltant de la idea de la flexibilitat, la transformació i el reflexe per descobrir que no tot és el que sembla. Està recomanat per a nens i nenes a partir de 5 anys, mares, pares i educadors. Aquesta propsota del Mercat de les Flors que ara podeu veure online gràcies a la iniciativa #Noetdesballis.

‘F.R.A.U.’

També estan disponibles a internet, gentilesa de Centaure Produccions, les set hores que dura l’obra ‘F.R.A.U’, estrenada al Grec 2016. Aquest muntatge és la traducció escènica del ‘Quadern del Frau’, l’obra completa i depurada d’un dels poetes més autèntics del panorama català, Albert Balasch.

‘Hollymoog’

El monologuista català Toni Moog s’ha sumat a la campanya “#YoMeQuedoEnCasa” pujant al seu canal de YouTube el vídeo sencer del seu espectacle ‘Hollymoog’. Es tracta d’un monòleg en què homenatja, o com ell diu, “ultratja”, els gèneres clàssics del cinema nord-americà, en companyia del còmic Miki McPhantom. Aquí teniu l’espectacle complet.

‘Jocs perillosos’

‘Jocs perillosos’ és una peça curta de Lara Díez Quintanilla que va participar en el 2n Festival de Mikro Teatre del Teatre Akadèmia i que va guanyar el Premi Teatre Akadèmia 2017/2018. Podríem dir que l’obra ens situa a la primera cita d’una parella on res no acaba de quedar clar. 20 minuts d’espectacle que ara es poden veure en línia de forma gratuïta.

‘Killer’

‘Killer’ explica la història de Pau Moira, un enterramorts que guarda un terrible secret. Coneixem el Pau quan seu al banc dels acusats. Tothom l’assenyala com l’assassí en sèrie més letal que ha existit mai i n’hi ha que demanen fins i tot la pena de mort. Però és realment un personatge tan terrible? Quina relació té exactament amb totes les seves víctimes? Com pot ser que una dona l’estimi amb tantes forces i defensi la seva innocència? I el que és més important, com pot un sol actor explicar aquesta història tragicòmica… a ritme de musical? ‘Killer’ és una comèdia musical de Guillem Clua que va produir la Sala Trono i que ara podeu recuperar de forma telemàtica, aquí.

‘Kokoro’ (dansa)

‘Kokoro’, de Lali Auguadé, es va poder veure el mes de gener de 2016. Coproduïda pel Mercat, la peça estava interpretada per 4 ballarins en busca de la seva identitat. Ara es pot veure online dins els menús coreogràfics del Mercat. Lali Ayguadé és una de les nostres ballarines més internacionals, amb una important carrera que la va dur a ballar a les companyies dels prestigiosos Akram Khan i Hofesh Schechter, entre d’altres. Fa uns anys va tornar a Barcelona per també emprendre la seva carrera com a coreògrafa.

‘La Berta i el seu robot’ (familiar)

La Berta és una nena molt espavilada i sempre vol saber totes les coses que passen al món. Els seus pares són inventors i es passen gairebé tot el dia al seu laboratori. Un dia la Berta, avorrida d’estar sola, decideix agafar la seva caixa d’eines i construir alguna cosa. Després de clavar i picar aconsegueix inventar un Robot que esdevindrà el seu company d’aventures. Però la Berta haurà d’ensenyar-li a parlar, caminar, a menjar, a ballar… i ella haurà d’aprendre a fer-se responsable d’algú. Un conte que destaca els valors de la imaginació, la creativitat i l’optimisme, recomanat per nens d’entre 2 i 7 anys. La producció és de Lazzigags.

‘La col·lecció’

‘La col·lecció’ ens parla de la relació que s’estableix entre dues parelles dedicades al disseny de moda. Escrita originalment per a televisió, l’any 1961 es va representar per primer cop a l’Aldwych Theater de Londres l’any 1962. El 2015, la companyia La Ruta 40 va estrenar la seva adaptació del text de Harold Pinter al festival Grec de Barcelona. Ara la podeu veure en línia aquí.

‘La fragilitat dels verbs transitius’

La companyia de Roberto G. Alonso ha penjat el vídeo de l’espectacle al seu canal de YouTube i es pot veure de forma gratuïta. ‘La fragilitat dels verbs transitius’ és un espectacle de dansa i teatre que es va estrenar el juliol passat al Mercat de les Flors de Barcelona, en coproducció amb el Festival Grec. Tracta sobre la transsexualitat i la identitat de gènere allunyant-se del format reivindicatiu. Alonso mostra l’espai íntim i quotidià a què es veu sotmès el nostre cos per culpa de la pressió cultural, social i educacional, buscant explicar aquesta història de prejudicis i estigmatització des dels sentiments.

‘Las Obras de ayer’

El grup argentí Les Luthiers ofereix telemàticament alguns dels seus espectacles durant aquest confinament. ‘Las Obras de Ayer’ és un espectacle on el grup reuneix alguns dels millor treballs de la seva llarga carrera professional, amb l’objectiu de concentrar en un sol muntatge, el més destacat del seu repertori. Música divetida, riures, crítica refinada, destresa teatral i un gran sentit de l’humor són algunes de les característiques que els han convertit en un dels grups més admirats també a casa nostra.

‘Le Ça. El Ello’ (dansa)

Sònia Sánchez deixa que flueixin els desitjos, els instints i els records a la seva nova producció ‘Le Ça. El Ello’, sense escenografia ni dramatúrgia, amb austeritat i senzillesa. L’artista proposa recuperar l’essència d’abans, quan no calien dissenys coreogràfics tècnicament perfectes. Una bailaora i dos músics a l’escenari que realitzaran improvisacions pactades on, a partir de l’oblit de la tècnica, es deixarà que flueixi l’insconscient, explorant nous ritmes, textures diferents i diverses maneres de composar.

Aquest espectacle s’inclou dins de la proposta ‘No et desballis!’, del Mercat de les Flors, que ofereix cada setmana un “menú coreogràfic” que consisteix en un espectacle en “streaming”, reflexions sobre el món de la dansa i retrats coreogràfics de diverses figures escèniques.

‘L’impossible’

Aquest espectacle en clau de comèdia gira entorn el complex i de vegades sòrdid món de l’educació i transcorre en un institut de secundària. Per un motiu aliè a la institució, les aules romandran tancades gairebé tot el curs (per cert, una situació que potser ens és familiar, ara mateix). Tres dels implicats, el director, la cap d’estudis i un jove professor, ens ofereixen la seva particular visió d’aquesta situació. ‘L’impossible’ és una producció de la Sala Trono que es pot veure aquests dies de confinament en “streaming”.

‘Llibert’

L’actriu i dramaturga Gemma Brió ha compartit el vídeo d’aquest muntatge sobre la pèrdua, basat en la seva pròpia experiència de la pèrdua d’un fill. Es tracta del relat dels 15 dies de vida d’un fill i de com es passa de la màxima felicitat en saber que estàs embarassada a la conclusió que el millor que li pot passar al teu fill és morir-se. Un muntatge que va tenir un gran èxit quan es va estrenar ara fa sis anys i que s’ha pogut veure en repetides ocasions a la ciutat. Ara bé, si sou dels que encara no l’heu vist, ara en teniu una nova oportunitat, tot i que sigui de forma telemàtica. Podeu fer-ho clicant sobre la imatge.

‘Lord_K’

‘Lord_K’ és un repàs de la vida de Lorca mitjançant la seva pròpia obra, amb una selecció dels seus poemes i textos dramàtics més destacats i representatius. Parlem de Lorca a través de Lorca, amb un muntatge que refresca la memòria i els sentits. Els textos del poeta i dramaturg andalús, ordenats per Marc Chornet i Joan Negrié, ofereixen a l’espectador una original visió de la vida de l’escriptor. Estem a prop que les màquines s’emocionin? Hem volgut introduir l’emoció poètica de l’autor en una societat un punt futurista… O potser no tant. Com sona la seva poesia en un món de iphones i iBooks? Com ressonen les seves paraules en essència, nues, sense la típica imatge de l’Andalusia antiga, fosca? En un temps on la mort és només un pas més?

‘Los Premios Mastropiero’

Les Luthiers també posen a disposició dels espectadors alguns dels seus espectacles online. ‘Los Premios Mastropiero’ és un muntatge del grup argentí que simula una entrega de premis a diferents artistes d’ambits variats com el cine, el teatre, la televisió o la música. Música divetida, riures, crítica refinada, destresa teatral i un gran sentit de l’humor són algunes de les característiques que els han convertit en un dels grups més admirats també a casa nostra.

‘Màtria’

No només han estat diversos teatres i companyies els qui s’han sumat a l’etiqueta #TeatreAlSofà. També ho han fet creadores com la Carla Rovira, que també comparteix el seu muntatge ‘Màtria’, una reivindicació de la memòria familiar que s’erigeix contra la política de l’oblit.

‘Menú del dia’

La Pepa i la Chelo treballen en un restaurant de menús. Mentre la seva vida es consumeix entre olles i plats, el seu únic refugi és la sèrie de televisió amb què aconsegueixen evadir-se de la seva realitat durant una estona. Sobreviure és la seva lluita, somiar, la seva escapatòria. La possibilitat de guanyar un concurs que les llenci directes a complir els seus somnis es converteix en l’horitzó perfecte. ‘Menú del dia’ és una obra de Marília Samper que ens parla de somnis i frustracions i de com la profunda necessitat de l’ésser humà de buscar una vida millor ens dóna tantíssima força.

‘Momentari’ (dansa/familiar)

‘Momentari’, de Nats Nus, es una col·lecció de moments que un estrany personatge ens convida a descobrir viajant per un món ple de sensacions i percepcions. Un viatge per retrobar-nos amb la maravella d’estar vius. El muntatge  està recomanat per nens i nenes a partir de 6 anys i el podeu veure online gràcies a la iniciativa #Noetdesballis del Mercat de les Flors.

‘Moustache. The Rhythm Musical Comedy’ (dansa)

L’Escola Coco Comin s’uneix a la iniciativa #YoMeQuedoEnCasa i ha estrenat el vídeo oficial de l’espectacle ‘Moustache. The Rhythm Musical Comedy’, gravat al Teatre Apolo de Barcelona la temporada 16/17. Es tracta d’una comèdia musical amb coreografies espectacluars que se serveixen del claqué per presentar números musicals de diferents autors, estils i èpoques. El muntatge està ambientat a Londres, a principis del S. XX, on el ‘Moustache Music Hall’ oferia shows destinats a la classe obrera, concretament a homes amb bigoti. 

‘Nu’ (circ)

‘Nu’ és l’espectacle que va presentar el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris el 2019, en la 23a edició. La companyia se suma a la iniciativa de molts teatres de mostrar espectacles en línia i ens ofereix aquesta peça dirigida per Quim Girón, que parla de les relacions humanes i de la interacció amb els objectes.

‘On vas, Hollis Jay?’ (familiar)

L’Ellie i el Hollis, s’agraden i no s’ho han dit mai. Avui finalment han quedat. L’Ellie s’ha compromès a corregir un treball sobre literatura del Hollis… Però li interessa gaire aquest treball? O li interessa més en Hollis Jay? Aquesta obra és una comèdia interpretada per dos joves actors que tracta sobre el primer amor. És una producció de Lazzigags recomanada per joves a partir de 12 anys i que ara podeu veure a través d’internet.

‘Pipi Langstrum’ 

‘Pippi Langstrump’ és una nena de 9 anys que viu sola, amb l’única companyia de dos animals: un cavall i un mico, anomenat Sr. Nilsson. Ella parla sovint de la seva mare, que l’està veient des del cel, i del seu pare, que és un pirata que viu als mars del Sud i que un dia ha de venir a buscar-la. La Pippi és una nena independent, caòtica, amb una gran imaginació i tot ho qüestiona. Aquesta Pipi és una proposta de la Companyia Lazzigags realitzada per celebrar el desè aniversari del musical.

‘Red Pontiac’

‘Red Pontiac’ va ser un dels textos semifinalistes del Primer Torneig de Dramatúrgia Catalana organitzat pel Temporada Alta, l’any 2011. L’obra, dirigida per Pere Riera és un desmitificador retrat de la mare perfecta en forma de comèdia vibrant, farcida de diàlegs punyents que fan miques l’estereotip de la mare tendra i abnegada. L’argument gira al voltant de dues dues amigues que s’embranquen en una discussió per establir quina té el fill més llest i que acaben confessant secrets indignes d’una mare exemplar. L’espectacle està protagonitzat per Míriam Iscla i Cristina Cervià i es pot veure en el següent enllaç durant aquests dies de confinament.

‘Rhum’ (circ)

Sovint es diu que els pallassos porten el somriure posat per fora, però són tristos per dins. Això és el que li passava a Enrico Jacinto Sprocani, conegut com a Rhum, un dels pallassos més admirats de la primera meitat del segle XX.  Com explicava el desaparegut Joan Montanyès, “Monti”, fundador de Monti & cia i creador d’aquest espectacle, Sprocani se sentia molt desgraciat fora de la pista. A partir d’aquesta figura i dels seus sentiments, Monti va idear la que seria la seva última creació, un homenatge a un ofici que existeix per portar riure i alegria a les persones, tot i que darrere el nas vermell hi hagi amargor. En realitat l’espectacle va quedar inacabat amb la mort del seu impulsor, però el director d’escena Martí Torras i els companys de pista de Monti es van proposar acabar-lo. Interpretat per Guillem Albà, Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez i Pep Pascual, aquest Rhum va rebre el Premi Zirkòlika 2014 al millor espectacle de pallassos i ara es pot veure a través de la xarxa. Un viatge pel món del clown que barreja moments poètics i tendres amb d’altres més irònics i descarats. Aquí el podeu veure sencer!

‘Sherlock Holmes i el club dels pèl-rojos’ (familiar)

Basada en el text original de Sir Arthur Conan Doyle, es tracta d’una adaptació de les moltes que s’han fet seguint la tradició que ja va començar en temps del mateix Conan Doyle, quan l’actor encarregat de representar el paper del detectiu va introduir el seu punt de vista. La productora Lazzigags ha begut de moltes fonts per presentar aquesta proposta, canviant-ne el nom i introduïnt-hi nous personatges. L’espectacle es va estrenar al Jove Teatre Regina el 2007 i ara l’ofereixen en “streaming”. Està recomanat per nens a partir de 8 anys.

‘Sobre el fenomen de les feines de merda’

A ‘Sobre el fenomen de les feines de merda’ (Tantarantana, 2015) es pren com a punt de partida el cèlebre article de l’antropòleg nord-americà David Graeber per construir un espectacle d’històries breus, intenses i directes on, entre grans dosis d’humor, ens preguntem què és “la feina”, per què la fem, com ens identifica i per què li dediquem la part més important de la nostra vida. L’espectacle de La Calòrica es pot recuperar ara a través d’internet.

‘Torobaka’ (dansa)

‘Torobaka’ és la proposta que va obrir la temporada 2014-15 del Mercat de les Flors, i ens va permetre veure a dos dels més reconeguts creadors de la dansa actual, el sevillà Israel Galván, autèntic renovador del flamenc, i el molt conegut pel nostre públic Akram Khan, coreògraf anglès que ha dut les seves arrels índies a l’escena contemporània. Ara, gràcies a la iniciativa #noetdesballis, podreu recuperar el muntatge de forma telemàtica.

‘Vaselina’

Els Estats Units, juntament amb els països aliats, acaben de bombardejar Mèxic per destruir totes les seves plantacions de droga. Fil, un noi cínic i desil·lusionat i Charlie, un animalista convençut i defensor dels drets civils, cultiven grans quantitats de marihuana al seu pis per intentar donar el gran cop de les seves vides: invertir el funcionament del mercat i exportar-la a Mèxic. A ells dos s’hi afegirà Wanda, una noia obesa i insegura i Mina, la mare de Fil, una dona frustrada que acaba de sortir d’una clínica per desintoxicar-se del vici que sempre l’ha perseguit. Tot es complica quan, després de 22 anys d’absència, torna a casa el pare de Fil i exmarit de Mina, desvetllant a tots el seu perillós secret. Lluïsa Castell, Joan Negrié, Joan Miquel Reig, Artur Busquets i Karin Barbeta, protagonitzen aquesta producció de la Sala Trono es va poder veure la tardor passada a LaVillarroel i que ara podeu recuperar en streaming.

‘We Women’ (dansa)

La dansa també es pot gaudir de forma telemàtica durant el confinament. ‘We Women’ és un projecte col·laboratiu sobre la dona contemporània, encapçalat per la ballarina i coreògrafa Sol Picó. Es tracta d’una mirada col·lectiva sobre la dona fet juntament amb altres coreògrafes: artistes amb les quals es comparteix professió i inquietuds i amb les quals es reflexionarà sobre el paper de la dona dins de l’estructura social actual. El muntatge es va estrenar al Festival Grec del 2015 i ara es pot veure de forma telemàtica.

‘Zenit’

L’obra d’Els Joglars també es pot veure a través d’internet. ‘Zenit’ és un espectacle que centra la mirada en els mitjans de comunicació. Quelcom que va néixer de la necessitat de transmetre informació però que s’ha convertit en un generador d’entreteniment. El muntatge ens situa a la redacció d’un gran diari des d’on observem les oficines, el dia a dia, les amistats i els enfrontaments entre el periodisme ètic i l’ambició del mitjà. Tot això des del punt de vista satíric que caracteritza la companyia.

Totes les activitats teatrals durant el confinament