Àrtic: Nou pel·lícules amb molt d’art

El Josep Lambies ens parla de les relacions entre pintura i cinema

Aprofitant l'arribada a les pantalles de ‘Maudie’, una pel·lícula dedicada a la vida de la pintora canadenca Maud Lewis, el Josep Lambies aprofita per parlar-nos de les relacions entre cinema i art.

1.- 'Maudie': tracta sobre la història d’una artista amb una vocació que s’imposa sobre qualsevol altra cosa. Maud Lewis, pintora nascuda en els paisatges de Nova Escòcia, patia una artritis reumatoide i per això va créixer encongida i geperuda. El missatge és que, tot i la malaltia, tenia tanta força interior que no podia evitar agafar un pinzell i deixar-se emportar pel traç.

2.- 'La bella mentirosa': aquí trobem el gran Michel Piccoli en el paper d’un pintor d’edat una mica provecta que viu retirat en un castell de Provença, que té aquesta atmosfera reposada tan diàfana. I allà, amb la seva musa de pell blanca, intenta portar a terme un repte impossible: ell vol pintar un quadre que sigui la màxima expressió de la vida, un quadre tan ben fet que sembli que respira i tot.

3.- 'L'obra mestra desconeguda': ‘La belle noiseuse’ té els seus orígens en un relat d’Honoré de Balzac molt important. Es titula ‘L’obra mestra desconeguda’. En aquesta obra Balzac va crear el personatge de Frenhofer, un pintor que vivia reclòs en el seu taller de París, retirat de tots els cercles artístics, intentant concebre l’obra d’art perfecta. El personatge del Piccoli a ‘La belle noiseuse’ també es diu Frenhofer, un nom que ja ha assolit la categoria de mite. I té un fidel seguidor en l’obra d’Antonio López, a qui descobríem treballant a ‘El sol del membrillo’.

4.- 'El sol del membrillo': un documental que ens mostra el procés de creació d’un quadre. Ens parla de com Antonio López, pintor realista, es dedica a estudiar un arbre que hi ha al seu jardí. Primer es dedica a mesurar de quina manera la llum daura les fulles que hi ha més amunt, després comença a fer càlculs per esbrinar a quina velocitat el pes dels codonys fa que la branca cedeixi, i en un moment determinat t’adones que el que vol no és pintar un element botànic qualsevol sinó el pas del temps retingut en una superfície plana com és la tela que té muntada sobre el cavallet.

5.- 'Passion': una pel·lícula de començaments dels 80 de Jean-Luc Godard. A ‘Passion’, Godard jugava a recrear diferents obres famoses de la història de la pintura, imitant els vestuaris, copiant exactament els punts de llum i introduint-hi el moviment. I es creava el que en francès s’anomena "tableau vivant". Això significa "un quadre que està viu", que perd aquest estat de congelació habitual de la imatge fixa.

6.- 'Van Gogh': en aquest breu episodi dels ‘Somnis’, Kurosawa ens explicava la història d’un turista que era abduït per un dels quadres de Van Gogh com si fos 'Alícia a través del mirall', i començava així un itinerari a través de les seves pinzellades.

7.- 'El boig del pèl roig': el film inclou una de les cartes, llegida textualment, que Van Gogh va escriure al seu germà Theo quan pintava els camperols que mengen patates al voltant de la taula sota un llum d’oli. És molt bonic perquè el pintor hi fa una declaració d’intencions que tampoc no queda tan lluny de la idea d’obra d’art impossible que parlàvem abans: ell vol que es noti que les mans que ara agafen la cullera són les mateixes que han estat llaurant la terra tot el dia.

8.- 'Pollock': soroll i fúria. Si mai no t’havies preguntat com era el taller de Pollock, aquí en tens una recreació bastant fidel. Ed Harris, dirigint i protagonitzant aquest film sobre l’artista torturat creador del dripping -aquesta abstracció gairebé automàtica que consisteix a deixar que el pinzell degoti sobre la tela-, va deixant un rastre que es va integrant en una mena d’harmonia còsmica i crea formes lliures.

9.- 'Frida': la versió que va encarnar Salma Hayeck capta a la perfecció l’imaginari de l’artista. Culmina amb el quadre de les dues Frides, unides per aquesta mena d’artèria sanguinolenta que les lliga com si fossin germanes siameses.