Arrenca la pasqua jueva, en commemoració de l’èxode cap a Jerusalem

Aquest dilluns al vespre s'inicia la Pesah, una de les festivitats més importants del calendari jueu, en què la comunitat hebrea commemora l'alliberament de l'esclavitud d'Egipte i els 40 anys de peregrinatge pel desert, camí de la terra promesa. Fins al proper 2 d'abril serà tradició per als jueus netejar la casa i no podran menjar aliments fermentats. Per això, se substitueix el pa normal per pa àzim, sense llevat.

És cap al tard quan la celebració de la Pesah pren tot el sentit. Durant dues nits consecutives, es menja en comunitat mentre es relata aquesta peregrinació jueva cap a Jerusalem, alhora que s'interpreten diverses cançons. El sopar, el "seder", consisteix en un plat de boles fetes d'una pasta de color marró amb canyella, pomes, nous i vi que simbolitza l'argamassa emprada per a la construcció, a Egipte, d'obres faraòniques; així com herbes amargues en record dels temps d'esclavitud, la carn de xai i el "matza", el pa amb què els jueus s'alimentaran durant tota la pasqua. No du llevat i, de fet, els rabins s'encarreguen de cremar-lo tot perquè no en pot quedar a cap casa. D'aquesta manera es rememora les presses amb què va caldre sortir d'Egipte, liderats per Moisès, i que van impedir, per tant, preparar a consciència l'èxode. La neteja de les llars es fa de manera intensa perquè pugui identificar-se com la terra promesa que buscaven durant la peregrinació, i per als àpats acostuma a utilitzar-se una vaixella especial.