La fórmula de l’èxit d’Apple: innovació, disseny, senzillesa i màrqueting

Els clients d'Apple diuen que l'ordinador no es penja, que el mòbil fa de tot molt fàcilment i que el reproductor d'MP3 no s'espatlla mai. Més que clients són fans de la poma que identifica tots els seus productes. L'estratègia d'Apple per arribar a construir-se aquesta imatge de marca és una fórmula d'èxit que la companyia vol mantenir i a molts els agradaria copiar.

Durant les darreres setmanes, arran de la mort de Steve Jobs, s'ha parlat molt de l'empresa que ell va cofundar el 1976 i va dirigir durant bona part de la seva vida. Jobs ha estat elevat als altars de la tecnologia i del màrqueting, se n'ha publicat ja la primera biografia i ara tothom vol aprendre de la seva experiència a tirar endavant una companyia que ha revolucionat el món de la informàtica, l'electrònica de consum i fins i tot la música. No ho han inventat tot, però ho han sabut vendre com ningú. Com ho han fet?

Tot en un

D'entrada, han desenvolupat productes tècnicament bons: qualsevol informàtic reconeix la qualitat dels ordinadors Mac, encara que se'n discuteixi la relació qualitat-preu. Per garantir que les màquines funcionen bé, Apple parteix amb l'avantatge d'haver-ne dissenyat tant el "hardware" com el "software" i, per tant, d'haver-los optimitzat perquè donin el màxim rendiment plegats.

Això passa tant amb els ordinadors com amb l'iPhone que, a diferència dels mòbils d'altres fabricants, només funciona amb el seu sistema operatiu, l'iOS. En el segment dels mòbils intel·ligents, RIM-BlackBerry i Nokia també han integrat fins ara maquinari i programari, amb resultats molt desiguals.

El disseny de la poma

Però Apple ofereix alguna cosa més perquè els usuaris arribin a "enamorar-se" dels seus productes: el disseny. Atractiu per fora i intuïtiu per dins. La seu central de la companyia a Cupertino (Califòrnia) és més un estudi de disseny que un taller de tecnologia. S'atribueix a l'empremta de Steve Jobs l'aspecte minimalista dels aparells d'Apple, des dels primers ordinadors Mac fins a la darrera versió de l'iPad. En tot cas, Apple ha apostat en molts moments per dissenys atrevits, amb carcasses transparents, blanques o de colors que diferenciaven els seus equips de la resta.

Pel que fa als programes, Apple ha desenvolupat al màxim les possibilitats del ratolí i les finestres en els ordinadors, i de les pantalles tàctils en els dispositius portàtils, perquè qualsevol usuari trobi molt fàcilment la manera de fer el que necessita. Han creat màquines "per a tontos", diuen alguns; han resolt la frustració que sovint ens provoca la tecnologia, aplaudeixen altres.

Un entorn tancat

Apple defensa l'opció de crear productes complets i acabats dins de la companyia, front als que prefereixen integrar la tecnologia desenvolupada per altres empreses: Microsoft no fabrica cap dels ordinadors ni els mòbils on s'instal·la el seu Windows i, per tant, la compatibilitat entre "software" i "hardware" depèn de que els seus creadors s'ajustin als estàndars o facin un esforç per adaptar els seus productes. La compatibilitat entre ells no sempre és perfecta, però evidentment la competència fa baixar els preus fins a nivells amb els que Apple mai podrà competir.

La companyia de la poma també rep crítiques dels defensors del programari lliure, que permeten a qualsevol companyia o persona amb els coneixements necessaris agafar el "software" d'una altra, millorar-lo i distribuir-lo pel seu compte. Aquesta possibilitat és, com no, una porta oberta a la innovació, basada en la suma d'esforços de forma cooperativa. Els sistemes operatius d'Apple es basen en programari lliure, però estan totalment tancats a desenvolupadors aliens a la companyia.

Passió per innovar

Apple no va inventar el ratolí ni la pantalla tàctil ni la venda de música per Internet, però al llarg de la seva història ha popularitzat tots aquests avenços. I ho ha fet sense rebaixar-ne precisament el preu, sinó intentant convèncer els usuaris que eren realment útils i fins i tot imprescindibles. Diuen que la perfecció era una de les obsessions de Steve Jobs, que hi aspirava i l'exigia de forma molt estricta a tots els seus col·laboradors.

Apple té una manera peculiar de perfeccionar els seus productes: no fa estudis de mercat per saber què esperen els seus usuaris, sinó que mira endins per pensar què els agradaria i com podria arribar a sorprendre'ls.

Franc Carreras, professor de Màrqueting d'ESADE, assenyala com un gran avantatge competitiu el fet que els projectes d'Apple no són dirigits i ni avaluats per tot un seguit de comitès interns especialitzats, sinó que depenen exclusivament del talent dels equips i les persones que hi ha al capdavant, fins ara amb Steve Jobs en el centre, controlant-ho tot de forma molt personal.

Comunicació sòbria

Les presentacions i la posada a la venda de nous productes d'Apple han arribat a ser esdeveniments d'interès general arreu del món. Hom podria pensar que, per aconseguir-ho, la companyia inverteix molts milions en publicitat i relacions públiques. Però és més aviat al contrari: Apple ha fet molt pocs anuncis en tota la seva història i normalment s'esforça més perquè ningú no en parli abans d'hora que no pas a "vendre" informació sobre la marca i els productes.

De fet, els directius no acostumen a concedir entrevistes i la companyia no participa en les fires i congressos del sector, tot i que es permet organitzar-ne de pròpies. És una estratègia totalment diferent a la que fan servir moltes altres companyies de gran consum, però a ells els ha resultat tremendament exitosa.