Abelles o vespes, ruscos o eixams

Els eixams que poden aparèixer en zones urbanes no suposen un perill perquè són provisionals

Berta Caballero, conservadors d'artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ha parlat de la biologia d'aquests insectes a 'El matí de Barcelona' i ha aclarit la diferència entre abelles o vespres i entre ruscos o eixams, entre d'altres.

Ara fa uns dies va aparèixer un eixam d'abelles entre dos edificis de Verdum, a Nou Barris, un fet que va causar certa expectació i preocupació entre els veïns.

Berta Caballero,  conservadora d'artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ha explicat a 'El matí de Barcelona' que és normal que a la primavera una part del rusc surti del niu i que puguin veure's eixams a diversos punts de la ciutat.

Ruscos, eixams i reines

Convé tenir present, però,  que un eixam i un rusc no és el mateix. L'eixam és una part de la colònia -petita- que marxa juntament amb la reina vella. La reina nova es queda a la colònia, al rusc.

Un eixam inicialment té un caràcter provisional, sovint s'instal·la en un indret durant un temps limitat (durant unes hores o uns dies) mentre es decideix on s'instal·larà de forma definitiva i acabarà formant un rusc. Les obreres exploradores són les que marquen l'inici d'on se situa un eixam i on s'acabarà finalment formant el rusc.

La reina és l'única abella que es reprodueix sexualment, és la mare de la majoria dels membres de la colònia, s'encarrega de la part reproductiva. A part de la reina hi ha mascles i femelles amb diverses tasques. Dins del rusc hi ha un seguit de castes, és a dir, distribució de feines i de tipus d'abelles.

Disminució de la població de les abelles

Caballero ha explicat que són diverses les raons que n'expliquen la minva, una de les que té més pes és l'agricultura industrial -en la qual es basa bona part de l'alimentació humana-, que va associada amb l'ús i abús de pesticides, i també a la simplificació del paisatge, un fet que implica que hi hagi poques discontinuïtats i refugis per a la fauna útil com els pol·linitzadors. Una proporció molt alta del que mengem està pol·linitzat per abelles i altres pol·linitzadors.

Qui ens piquen, les vespes o les abelles?

Berta Caballero ha destacat que, sobretot, són les vespes les que solen picar-nos i ha matisat que en realitat no ens piquen pel fet de ser predadores. El que fan és mossegar-nos amb les seves mandíbules imponents.

El fet que hi hagi eixams a la ciutat implica normalment certa polèmica. Es tracta d'una situació molesta, però cal tenir present que les abelles normalment no ens piquen. Les abelles, si piquen, moren després,  perquè ho fan amb un fibló que tenen al final de l'abdomen.

Mentre que els eixams són provisionals, els ruscs d'abelles sí que haurien d'estar més allunyats de les ciutats perquè contenen milers d'exemplars a l'interior. La retirada d'eixams o ruscos la fan apicultors especialistes.

L'abella de la mel: una entre mil espècies

L'abella de la mel - la més coneguda o més mediàtica- és la que té una divisió de tasques, que inclouen fer de soldat. Són les que defensen la colònia. Cal recordar que, a banda de l'abella de la mel, hi ha aproximadament un miler d'espècies d'abelles silvestres a la península Ibèrica. Aquestes no piquen perquè són abelles solitàries que han de fer moltes tasques i que, per tant, ja estan prou "enfeinades".