240.000 universitaris encaren el curs més car

Alguns universitaris comencen aquest dilluns les classes més cares de la història, d'altres ho faran de manera progressiva durant els pròxims dies. El curs 2012-2013 s'han incrementat els preus de les matrícules fins a un 66%. A les portes del Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra hi ha convocades protestes a la vegada que el conseller d'Economia inaugura el curs.

S'encareixen les matrícules fins a un 66%

El curs anterior ja van apujar les taxes un 7,6%, fet que va suposar un increment de fins a 100 euros per a cada universitari. Aquest any els estudiants han hagut de pagar entre 151 i 948 euros més que el curs passat. Aquesta variació es dóna en funció de la renda de cada família. Això suposa que molts d'ells es plantegin seguir o abandonar temporalment la universitat. És el cas d'una estudiant de tercer curs de Periodisme, que ha vist com en un any ha incrementat la matrícula uns 700 euros. Els dos anys anteriors fraccionava en vuit els pagaments de la matrícula, gràcies a la beca de l'Agaur que concedeix la Generalitat de Catalunya. Aquest any "aquesta opció està descartada", ja que si abans no pagava interessos ara sí que els hauria de pagar, de tal manera que "passaria de pagar 160 a uns 200 o 300 euros, que és el que cobro ara mateix per l'atur".

Protesta contra la suposada normalitat amb què comença el curs

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell,  inaugura aquest dilluns a les 10 h l'inici del curs universitari en un acte al qual estan convidats tots els rectors que se celebra al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta inauguració té com a contrapunt la protesta que han convocat els sindicats CCOO i UGT a les 8.30 h en contra de les retallades en les plantilles i l'augment de les taxes.

Un patronat especial designaria els rectors

Fins ara eren els mateixos membres de la universitat -els representants de docents, d'estudiants i del personal d'administració i serveis- qui triaven el rector de la facultat. És a dir, a través d'un sufragi dins els centres mateix s’escollia la seva màxima autoritat. Ara això també volen que canvïi. El govern defensa que es creï un patronat especial, format per 15 membres, per nomenar els rectors dels centres universitaris. Els components s'escollirien a través de tres blocs: per un senat universitari, per la Generalitat o Parlament i pels mateixos patrons. Aquests, a més de designar el rector, s'encarregarien de exercir el govern de la universitat, fixant les normes bàsiques i aprovant els pressupostos. L'únic requisit per presentar-se com a candidat per al rectoratge és ser catedràtic, tot i que no se sigui membre de la universitat.

Menys diners per als estudis superiors

Els centres no només han d'assumir la retallada als pressupostos -en un any han passat del 13,7% al 1,9%-, també han de valorar que la pròxima retallada pressupostària pot recaure de nou en l'educació superior i debilitar-la encara més.